Canvi, diàleg i... desacord

A Pedro Sánchez ningú li va a poder treure el mèrit d'haver intentat pactar un govern amb qui li hagués vingut de gust integrar-lo, fins i tot amb aquells que estan disposats a eliminar-se com a candidat abans, ara i quan el votin 'no' a la investidura.

Ha estat el seu un discurs de centre-esquerra, tal com gairebé tots esperàvem, i només en alguns moments va girar la seva mirada cap als bancs de Podem per preguntar-los: "Per què no ens unim per formar un govern de canvi?". la resposta dels 'podemitas' no es va fer esperar en acabar la sessió: "Ha estat un discurs decebedor... I com el PP no s'abstingui, Sánchez no serà president...".

El secretari general socialista també va deixar en l'aire un advertiment molt clara sobre el seu partit, el PSOE: "Som la pedra angular de la governabilitat". Un avís per a navegants que pretenguin convertir Espanya en una versió 'light' de la Grècia que governa Syriza, en la qual els socialistes es van esfumar del poder i després els col·legues de Podem il·lusionar als seus conciutadans per, finalment, mantenir el país en una crisi permanent, incapaços de poder complir les nombroses promeses a les que es van comprometre en campanya electoral.

És possible que el líder socialista no pugui complir moltes de les promeses socials que ha anunciat en el seu discurs com a candidat, perquè Brussel·les i l'IBEX es ho impediran, però és molt fàcil comprendre que una cosa és fer el pa i una altra, repartir el blat , si es pot arribar a tenir un forn en el qual coure la barreja. A vegades per pujar un pis cal fer descansos estratègics.

I si algú ha estat el protagonista d'aquesta intervenció parlamentària, aquest ha estat Mariano Rajoy, que, d'haver-se anat ja --que encara està a temps--, segurament la gran coalició tindria bastants més possibilitats que les que ara mateix temps té, que són pràcticament nul·les. Com les que també té el dret a decidir i, pel que sembla, la supressió de les diputacions, malgrat que figura en l'acord signat amb Ciutadans i que, sense saber per què, no va aparèixer en el discurs de Pedro Sánchez.

El secretari general del PSOE ja sabia que, després de les seves paraules, tots els que li van a dir 'no' se li tirarien a la jugular, dialècticament parlant. Li valia la pena? Segons els barons del seu partit no, perquè temen perdre encara més diputats en les pròximes eleccions, ia més els agrada l'abstenció que originaria la gran coalició, o sigui: que seguís Rajoy.

Per això, un creu que els ciutadans sabran valorar millor el que acaba de fer Sánche, que el que menyspreen els seus. I això ho saben Podem i el PP, que en les rèpliques seran especialment durs amb el candidat, senzillament perquè la gent és menys tonta del que ens volen fer creure alguns. Així que aquesta comèdia en tres actes encara no ha fet més que començar a representar-se, i el temps dirà si tenim raó. De moment, molt canvi, escàs diàleg i evident desacord.