Rajoy, a un pas de la seva investidura amb "l'abstenció" de Ciutadans

La qüestió d'investidura per l'aspirant Mariano Rajoy està avui més a prop que ahir malgrat l'actitud del PSOE, que segueix ancorat en el no permanent al candidat. Està en el seu dret, però això no dóna per a més...

Albert Rivera està cedint a les pressions dels empresaris que van donar el seu suport econòmic al partit que ell lidera, és a dir a Ciutadans, en les dues eleccions a les que han concorregut. Revestit de la seva "obligació" a contribuir a la governabilitat d'Espanya per evitar uns nous comicis, Rivera ha anat cedint a aquestes pressions, és el preu que cal pagar ... Ho ha fet en diverses fases: Ciutadans no donarà suport al PP si Rajoy era el candidat. Els seus acords amb el PSOE es van anar en orris per no sumar prou vots per la negativa de Podem. D'aquí, després de les segona vegada que la ciutadania va dipositar els seus vots i les coses van quedar més o menys com estaven, va córrer el pànic i els empresaris van donar una volta de rosca més per baixar del burro al nen del nu integral reconvertit en "estadista" per obra i gràcia dels seus adeptes. Ja va passar a l'abstenció i, després de l'última reunió amb Rajoy, Albert Rivera va ja per l'abstenció, per donar suport als pressupostos i el sostre de la despesa i per estar al costat del nou govern en els temes d'atallar als separatistes ... Són matisos que cal interpretar. ¿Això vol dir que Rajoy es presenta a la investidura? El resoldrà amb el Rei en la seva pròxima reunió, però tot sembla indicar que aquest mes d'agost pot haver un nou govern amb Mariano Rajoy de president... Les circumstàncies, diuen alguns, així ho aconsellen i Ciutadans contribuirà al fet que així sigui...

Mentre, Sánchez li està pagant Rajoy amb la mateixa moneda que ell va rebre quan es va postular com a candidat a la presidència. El PP ho va apallissar, amb acarnissament, però de l'altre costat, Podem li va fer passar tres quarts del mateix. Per això la seva no rotund i sense possibilitats, com s'ha vist, que els seus companys de partit el convencin del contrari per molt que ho hagin intentant. Potser Sánchez sabia que al final -això aquesta encara per veure- Rivera cediria a les pressions dels seus benefactors, pel bé d'Espanya. Deia no sé qui que "no hi ha deure més urgent que el de saber ser agraït".

Aquesta petita bretxa que s'ha obert fa indicar que les coses poden canviar en aquest mes, no més enllà. Segur !. No es pot esperar més temps i unes terceres eleccions podrien suposar la marxa dels caps de llista dels partits que ha estat incapaços de negociar i arribar a acords. Això no ho vol cap, així que, la sort està tirada...

"El deure d'un home està allà on és més útil", deia José Martí.