Desglaç, solidificació i combustió

El govern turc s'enforteix mitjançant el cop militar fallit, ha iniciat una gran purga i exposa la seva deriva autoritària amb una multitudinària manifestació de suport a on es parla de reinstaurar la pena de mort. La concentració es va obrir amb l'himne nacional, lectures alcoràniques i el desplegament de pancartes que mostraven a Erdogan flanquejat per Atatürk, el pare de la Turquia laica i Mehmed II, sultà que va prendre Constantinoble.

Una altra vegada posa en risc els seus vincles estratègics com ja havien fet amb Rússia i Israel, les insinuacions cauen molt malament a Washington i la reacció davant l'aldarull ho fa allunyar de la Unió Europea. Però Ankara sol tensar la corda sense sobrepassar límits irreparables.

L'inici de la reconciliació entre Turquia i Rússia ja havia començat; l'oportunista Erdogan va expressar el seu condol i va demanar perdó per l'enderrocament, l'octubre de l'any passat, d'un caça bombarder rus. Putin, per la seva banda, va trucar al president turc després de l'atemptat suïcida a l'aeroport d'Istanbul. La ruptura de les relacions ha perjudicat econòmicament a tots dos: Turquia perd 9.000 milions de dòlars l'any a causa de les sancions, especialment amb el veto a l'exportació de productes alimentaris i l'impacte negatiu al turisme, igual que amb la paralització de les concessions a les constructores turques a Rússia i del projecte de cooperació amb Moscou per construir un gasoducte a Anatòlia.

El transport de gas natural cap a la Unió Europea empeny també a Rússia a donar-se compte que està assetjant a una peça clau, a més de ser el seu segon major consumidor de gas i la principal seu dels actius estrangers del banc de Rússia, l'estatal Sberbank .

De la mateixa manera, es normalitzen les comunicacions entre Turquia i Israel, les quals estaven suspeses des de 2010 per l'incident de la flotilla en què van morir 10 ciutadans turcs. Restablir aquesta aliança de dècades és així mateix imprescindible; després del descobriment d'ingents reserves de gas en aigües d'Egipte, Israel necessita buscar una connexió amb Turquia per negociar la construcció d'un gasoducte entre el jaciment gasístic Leviatan, en aigües territorials israelianes, i sòl turc, on enllaçarà amb la xarxa de conduccions de energia que flueixen cap a Europa.

La poca cura dels contactes més essencials ha caracteritzat el Partit de la Justícia i el Desenvolupament d'Erdogan, una agrupació que s'expressa mitjançant diverses contradiccions: un caràcter islamista que xoca amb el consens d'un Estat fonamentat en la laïcitat, la seva enemistat amb el partit dels Treballadors de Kurdistan mentre es manté llaços amb Hamas, les facilitats donades a l'entrada de petroli de l'Estat Islàmic com a Turquia és la seva víctima més freqüent o la disposició a ocupar-se dels refugiats sirians a canvi de diners provinents d'aquells europeus que ho fan enfurir admetent el genocidi armeni.

A Armènia, i principalment, en l'enfrontament entre Nagorno Karabakh i Azerbaidjan, es constaten les desavinences econòmiques i geopolítiques amb els russos, com a Gaza amb els israelians. Però la interrupció de les dues relacions bilaterals afavoreix rivals d'Ankara com els kurds de Síria o Iran.

La impossible tasca de compaginar la glòria otomana, l'islam i la modernitat aspirant a ser Europa, genera desconfiança i ambigüitat, el que impedeix la pragmàtica confirmació d'erigir-se com un pont de civilitzacions. La incoherència de la "Sublim Porta" és la tensió entre dos mons al mateix temps que l'oscil·lació entre aspiració de potència regional i dependència de l'estranger. Les dues Turquies es disgreguen i es condensen, alhora que es fonen pel gas.