Un catalanisme de centre liberal?

Exconseller de CDC, Antoni Fernández Teixidó

Deia Norberto Bobbio en els seus 'Assajos sobre el feixisme':

'Si el consens és unànime vol dir que no és lliure. El consens lliure s'expressa individualment i és el d'un ciutadà d'un país democràtic quan va a dipositar la pròpia papereta electoral a l'urna. L'aclamació de la multitud a la plaça mai va ser una manifestació de consens democràtic '.

El polític i filòsof torinès sostenia que, al carrer o la plaça, el que aclama no és l'individu considerat per si mateix, sinó l'individu com a part de la multitud i, conseqüentment, el veritable subjecte de l'aclamació no és l'individu sinó la multitud. Serveixi, doncs, aquesta petita reflexió per als idolatres de les manifestacions multitudinàries de tota índole. El soroll de les multituds al carrer -en molts casos justificat- ha tensionat el cosmos de la política fins a fer esclatar, saltar en mil trossos. La fragmentació electoral i partidària és una realitat tangible i les seves conseqüències també. Hi ha serioses dificultats per aconseguir majories parlamentàries estables, per formar governs ... El xantatge dels 'decisius' és una evidència i l'intercanvi de cromos entre adversaris una realitat vergonyosa. Però la democràcia és així, amb defectes i virtuts.

Espanya i Catalunya dormisquegen en una sala d'espera on la gesticulació importa més que el fet concret, on la polarització ocupa l'espai que deixa buit el sentit comú i la raó d'estat. Amb la fugida cap endavant de la vella CiU centre catalanista ha quedat orfe. Un dels drames del país ha estat, i és, la desaparició d'aquest centre pactista a cavall entre la socialdemocràcia i el pensament liberal. Es troba a faltar, igual que troba a faltar un PSC més vigorós.

No obstant això, expliquen els ben informats, que alguna cosa es mou en sectors de JxSí desencantats i fastiguejats de tanta aventura sense nord i conxorxa amb els anticapitalistes de la CUP. Afirmen que antics membres d'Unió i de CDC estan per la tasca de reconstruir políticament un centre catalanista sense vel·leïtats independentistes i amb una certa dosi de sentit comú. Expliquen que l'exconseller Fernández Teixidó hi és, bregant, flanquejat pels exdiputats Muntañola i Cim entre d'altres. M'alegro d'això i crec que molts ciutadans participis d'aquest àmbit ideològic -i que avui no saben en qui confiar- ho agrairan. Les frontisses polítiques són bones i necessàries per a la democràcia.