dilluns, 30 de novembre de 2020

La política és així

Manuel Fernando González Iglesias

Sanchez5 2


Després de cavalcar per les praderies mediàtiques que el Gran Cap de la tribu socialista va recórrer a gust el dia anterior, el Bruixot dels "psoiux", Felipe González, ha dictat sentència en assenyalar al seu protegit com "mentider" amb totes les lletres. No hi ha dubtes: Pedro s'ha d'anar.


Amb l'ajuda de l'insidiós Cebrián, ahir es va obrir el parany de la SER de bat a bat, perquè, l'endemà, atrapés a la fera el gran guru blanc de tots els sociates Felipe González i, fer possible que avui la sentència estigués dictada. Pedro Sánchez ja està en capella i haurà de deixar vacant la secretaria general del seu partit, per les bones amb una dimissió sonada o discreta -ell eligeix- o ser cessat a trompades dialèctics per els seus "poderosos" crítics i també d'alguns d'aquells, que ell creu que són els seus fidels, inclòs el "funcionari" Hernando que, en les últimes hores ha patit un gravíssim atac d'afonia que el mantindrà callat durant diverses setmanes.


Els partits polítics, en aquest país, però també a tot Europa, tenen unes lligams als poders econòmics que no poden defugir i, aquest codi no escrit, és el que els obliga a prendre decisions com la que està a punt de produir-se dins el PSOE o la que haurà d'afrontar Mariano Rajoy si segueix més enllà de dos anys ancorat a la cadira de la Moncloa. Els temps per a l'economia global són els que són i els polítics professionals que se'ls salten solen acabar de mala manera. Ells ho saben, i l'encara secretari general del PSOE també, perquè "fins els seus" ja li havien advertit diverses vegades que "se l'havia cremat l'arròs".


Al PSOE ja es va viure un cas semblant amb Tomás Gómez, en el qual, per cert, va participar complaent el propi Sánchez de la mà de l'aparell de Ferraz. Al líder socialista dels madrilenys, després d'aclaparar-lo amb una "investigació de greu corrupció en el seu Ajuntament" que després va quedar en res, s'ho van treure de sobre amb una fulminant "gestora" que el primer que va fer va ser canviar els panys de la seu partidària. Ho recorden? Ara passarà el mateix i com més la armi l'interessat, pitjor per a ell i els pocs que el segueixin.


Per això la pregunta que els politòlegs li fan a Sánchez és molt senzilla: és tan difícil d'entendre que mitja Europa, amb un Brexit com el britànic, no es pot permetre el luxe de que a Espanya seguim en aquest impàs encara que tinguem els espanyols que empassar-nos en els dos pròxims anys Rajoy i el seu PP amb calendari judicial inclòs? És que no és raonable que el PSOE necessiti aquest temps per regenerar-se en l'oposició responsable i de pas temperar mentre espera, perquè desespera, al seu més cordial adversari podemita?


Doncs això és el que no ha entès Pedro Sánchez i que fa que els seus, amb el suport secret dels poders fàctics, se li hagin tirat a la jugular, amb sobiranes raons d'estat, per si no tenien prou amb les dels seus propis estatuts de partit. El que veurem, a partir d'ara, seran els capítols finals de la "crònica d'una mort anunciada" que, aquesta vegada, no escriurà per desgràcia del socialista "proscrit" el gran Gabriel García Márquez sinó gent més prosaica disposada a seguir vivint de la política durant uns quants lustres més.


Com els escrivia en el titular: La política és així.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH