Colòmbia

Manuel Fernando González


Colòmbia

Referèndum sobre l'acord de pau amb les FARC a Colòmbia


Camina Colòmbia, nació germana i amiga, mossegant-se les ungles sense saber si va haver pau o tornarà la guerra i els assassinats indiscriminats que han terroritzat milers de ciutadans d'un i altre costat de la trinxera. Mentrestant, la comunitat internacional encara no se'n sap avenir per la presa de pèl a la qual el president Santos va sotmetre a dirigents de mig món que van acudir a la solemne signatura de Cartagena d'Índies, pensant que allí es tancava el cercle de terror obert durant més de 50 anys, però que després va resultar fallit després del referèndum de la passada setmana en què va triomfar el 'no' a la signatura de l'acord.


Com a mi em sembla que no és lògic que un poble renunciï "perquè sí" a viure en pau --i molt menys el colombià, que ha pagat amb la seva pròpia sang l'amarg gust de la violència--, cal pensar que els que han dit 'no' a l'armistici han vist en el text que es va discutir a la Cuba castrista durant tants mesos "alguna cosa imperfecte" que els impedeix ser generosos amb els seus adversaris armats. I aquesta causa cal buscar-la i aclarir-la com més aviat millor, dialogant i, sobretot, dient la veritat sobre l'acordat, veritat que mai és patrimoni d'una sola part.


I així les coses a la pàtria de Botero, ens convé saber també a la resta de ciutadans del món el que ens juguem en aquest trist conflicte inacabat, ja que la major part de la cocaïna que es consumeix a la terra es fabrica en el territori que domina la guerrilla de les FARC, als dirigents els cap el dubtós honor de considerar-els principals beneficiats d'aquest negoci delictiu que tants milers de milions de dòlars maneja i porta de cap a les principals policies del món perquè els càrtels de la droga són poderosos i tots sabem qui els protegeix.


Fa uns dies, va ser a Barcelona camí de Madrid i Nova York la periodista veneçolana Ludmila Vinogradoff per presentar el seu últim llibre "L'ocàs de Chávez", que els recomano vivament, ja que en el mateix la prestigiosa col·lega ens explica sense ancoratges molts dels secrets del dictador de Venezuela a, amb el mestratge de qui ha entrevistat el personatge en més de 15 ocasions i per això pateix ara al seu país la vigilància opressora del règim del seu successor, Nicolás Maduro. Doncs bé, a Ludmila en l'agradable menjar que vam mantenir amb ella i el seu marit Àlex, un eminent biòleg que coneix millor que ningú a l ' "podemita" Moneder dels seus temps com a assessor del règim bolivarià, li vaig preguntar, precisament, pel tema de la droga colombiana i sobre la possible ubicació futura de "els laboratoris" dels narcos. I d'aquesta extensa i profitosa xerrada va sortir la sospita que les milers d'hectàrees que Chávez i els seus havien expropiat contra la voluntat dels seus legítims propietaris en dues de les províncies limítrofes de la frontera entre Colòmbia i Veneçuela podria anar a parar a aquesta " desgràcia mundial "si ningú loremedia. De moment, se sap ja que la dona del "guerriller" Timochenko, el cap de les FARC, és la propietària d'una de les més extenses i que la senyora es deixa veure en públic sense cap temor ni rubor des de fa més d'un any , cosa que molts propietaris locals no poden fer amb la mateixa tranquil·litat que ella. Com diem per aquests pagaments: blanc i en ampolla, llet.


Una altra dada perquè es vagin a comprar el llibre de Ludmila Vinogradoff, aquest sobre el veritable amor secret de Chávez, que ara mateix es refugia amb la filla de tots dos a Portugal. Tan sols unes línies perquè vostès se situïn:


Nidia Fajardo és una aeromoza bruna de cabellera llarga i fosca que va aconseguir un espai al cor d'Hugo Chávez a punta de discreció i paciència ... Va ser el seu hostessa personal, la qual el va acompanyar a l'ombra en els seus nombrosos viatges al voltant del món, visitant 180 països durant 14 anys, i amb la qual va tenir una relació sentimental oculta.


Quina no sabrà doncs aquesta senyora sobre les converses més secretes d'Hugo Chávez, si viatjar en el seu mateix avió, va dormir amb ell i el va acompanyar fins i tot en el seu llit de mort!


Així s'escriu la història, com també s'ha fet en aquest fallit acord de Cartagena, que necessita del coneixement públic de la veritat de l'altra part que ha amagat al món l'actual president de Colòmbia. Tant de bo que els que dirigeixen als colombians des del Govern -i també des de l'oposició- estiguin encara a temps de corregir l'error comès i signar junts el veritable acord de pau que una a les tres parts encara en conflicte.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH