La banda de Pablo Iglesias ha posat damunt la taula alló de la celebració del 12 d'octubre. A Galícia, els meus compatriotes ho tenen clar: el 25 de juliol, que és també el Dia de l'Apòstol, al qual ningú, ni els ateus ni els agnòstics, li vam discutir la data; perquè, entre altres coses, és la disculpa que apropa pel camí francès o el de la plata a centenars de persones a Santiago de Compostel·la, convertint la capital dels gallecs en el paradís de la diversitat multiracial i lingüística, que és el que a aquest periodista més li posa, en uns temps de nacionalisme exacerbat i 'Brexit' anti-immigració.

En canvi, a Espanya, com no tenim cap revolució popular que portar-nos a mà com els francesos, caminem una mica perduts amb la data idònia per celebrar una cosa que hàgim construït en comú.

Al Règim del 18 de juliol se li va ocórrer ressaltar fins a l'exageració el 12 d'octubre, per allò tan "pompós" de la Hispanitat, que als de l'altre costat del toll els sona a Colonització i a Bartolomé de les Cases, encara que sigui, sobre tot, la data en què Colom va descobrir terra llatinoamericana, un bon motiu per entrar en la història del món.

Però clar, com els franquistes el van portar al terreny de l'èpica, Dia de la Raça ni més ni menys, la cosa ha derivat en la mala fama que el dia té entre "els progres". I, però, és una gran festa per a l'Aragó i per als que li tenim afecte a la Pilarica.

Per tal com, a més, que el dia que es va organitzar la revolta del dos de maig que, amb la Guerra dels Irmandiños, són les dues dates en què jo posaria alguna cosa semblant a una festa nacional, està ocupada per la Comunitat de Madrid en honor dels centenars de madrilenys que van donar la seva vida per un Rei que no s'ho mereixia, és difícil trobar en el calendari un lloc en el qual puguin sentir-se còmodes tots els espanyols que se senten com a tals.

Ficar el dit a la nafra, en aquests moment de la Festa Nacional és, però, propi de qui no té ni ideologia, ni idees noves que vendre-li als seus conciutadans, perquè la polèmica ja ve de lluny i cada un tenim idees pròpies al respecte des de fa molts anys.

Jo, per exemple, celebro la festa nacional de Galícia en la intimitat el 17 d'agost, que és quan van afusellar Alexandre Volta, el meu ídol, però això sóc jo i la meva ombra i probablement algun vell Galeguista a l'exili, que van ser els que van idear aquesta data.

Això no em priva que el 25 de juliol, si puc estar a Galícia, participi de l'alegria col·lectiva de qui per a ells i la seva família és el dia més gran de l'any. Així que, com comprendrà el Messies de Podem, el 12 d'octubre també m'ho passo pipa visitant a algun familiar molt gran i xacrosos al qual no veig habitualment, aprofitant que aquest dia és festiu i no cal anar a treballar. I és que impartir doctrina als altres sense ser capellà o aiatol·là és de egòlatres.