Consell a la búlgara

Manuel Fernando González

psc Iceta


Està clar que "els quadres dirigents" del PSC no accepten el resultat de la votació celebrada recentment al Comitè Federal del PSOE, on es va acordar majoritària i democràticament la decisió d'abstenir-se en la segona votació en la nova sessió d'investidura a la Presidència del Govern. I dic que està meridianament clar, ja que els seus vots han estat per unanimitat, excepte un "honrat" participant que va acordar ell sol abstenir-se en mig d'una colla de Noes. S'ha votat, com diem els periodistes, "a la búlgara" perquè el NO sonés rotund i desafiant cap als seus companys de tota Espanya.


I com això és així, i no hi ha volta de full, per molt que s'apel·li a posteriori a la fraternitat i al camí en comú recorregut, ara toca que la gestora que presideix l'històric Javier Fernández es lligui els mascles i posi sobre la taula de Ferraz aquest desafiament a la gran i el resolgui el millor que sàpiga i pugui, perquè si no ho fa, a Rajoy no l'investeix l'abstenció prevista, i el pròxim congrés socialista serà una gàbia de grills.


I davant aquest panorama, un es pregunta per l'interès que tenen els actuals socialistes catalans del PSC a trencar amb els seus companys del PSOE, ara que milers de socialistes -que abans els votaven quan Felipe González omplia les urnes del carrer Nicaragua amb el seu sol carisma- han abandonat el partit i als seus dirigents per votar a Ciutadans o a Podem; i es queda gairebé sense resposta, excepte la que els ICETA i Parlón, veient que ja no els queda gairebé res a vendre políticament -perquè Sánchez és una catàstrofe electoral, i la Díaz un enemic en la seva pròpia casa- creguin que els seus sous i càrrecs només puguin salvar-los acostant-se al fenomen Colau, com ja han fet a l'Ajuntament de Barcelona, o a un possible pacte amb Esquerra i les restes de Convergència en unes previsibles eleccions a Catalunya.


I el PSOE què li queda per fer? Doncs, sentint-ho molt per Josep Borrell -al qual se li ha oblidat que va dimitir per un problema de corrupció fraternal- caldrà agafar amb pinces la possibilitat que ja han apuntat diversos històrics del partit, que és reobrir la Federació del PSOE a Catalunya, tot i que a la mateixa només s'apuntin quatre gats i la portera de Núñez, com jo li deia a un entranyable amic meu fa escasses hores. Perquè tot i ser molt dolents els resultats, sempre seran els teus, i no els dels que un dia es desperten constitucionalistes, un altre canadencs i al següent voten a Artur Mas i la convergència corrupta de tota la vida i després... es queden tan tranquils.


Tan cert com que hi ha cel, a Rajoy l'han votat 7.906.185 conciutadans en l'última convocatòria electoral. I ens agradi o no, ells són els responsables que el PP de la Gürtel sigui el partit més votat a Espanya. Els 11 parlamentaris socialistes espanyols que van a abstenir-se, no són els responsables que aquesta veritat política sigui com és. I democràticament cal acceptar-ho. Com, per exemple, hem assumit que Odón Olorza hagi estat alcalde de Sant Sebastià també gràcies al PP basc, o Patxi López Lehendakari gràcies també als vots d'aquest mateix PP. Ho escric perquè aquests "insignes" socialistes han posat "el crit al cel" a favor de No és NO. En canvi a Susana Diaz, a la qual se l'acusa de ser l'inductora de l'abstenció, no l'ha fet presidenta de Andalusia ni el PP ni Podem, que van intentar boicotejar-la utilitzant la mateixa pinça política que va impedir que Sánchez fos President del Govern, no fa tant, i també l'equivalent a la que va intentar Anguita amb el PP de AZNAR per carregar-se el PSOE amb l'ajuda del actual amo del Espanyol-Crònica Global, de nom Pedro J. Ramírez. I si no em creuen, consulteu les hemeroteques.


Estic segur que la decisió de les últimes hores dels quadres del PSC serà aclamada amb entusiasme pels sectors independentistes de la política catalana, amb els seus mitjans afins al capdavant, i per contra criticada duríssimament pels del PP a Madrid. Tots dos contendents mediàtics donaran i trauran raons i es quedaran tan a gust. Nosaltres, des de la nostra modèstia editorial, ens quedem amb la immensa tristesa que ens produeix veure com "una votació a la búlgara" ha acabat amb l'escassa credibilitat política que tenien els actuals dirigents del molt malmès PSC, que els ha portat al penós lloc que ara ocupen en la intenció de vot dels catalans. Per pensar en alguna cosa útil, m'agradaria suposar que el proper Congrés de novembre el partit dels meus amics Lluch i Raventós pensa en regenerar-se, encara que molt em temo que això és gairebé impossible. Serà perquè visc al Baix Llobregat?

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH