diumenge, 25 de juliol de 2021

Oriol Pujol, la solitud de "l'empestat"

Carmen P. Flores

Oriolpujol 1


Les persones d'èxit, en qualsevol faceta de la vida, tenen al seu voltant, milers de persones que els diuen el bones, intel·ligents i guapes que són. Són els paràsits que esperen ser recompensats pels seus afalacs, que és el millor que aquests saben fer en les seves tristes vides per prosperar.


En política, els aduladors es multipliquen com una plaga de mosquits tigre a l'estiu. El poder atrau els incompetents, com la bresca de rica mel a les mosques. Quants amics té el poderós!, Però pobre d'ell que els aires canviïn. El bullici de fa tan sols uns mesos es poden transformar en el més absolut dels silencis. El telèfon deixa de sonar, l'agenda està buida i els "amics" sempre estan molt ocupats, sense temps per dedicar-li uns minuts i escoltar els laments i els problemes que té. És la solitud del perdedor. La bena que ha portat -sent conscient d'això- durant tant de temps s'ha caigut. Les coses no són com abans i els moscones han deixat de voletejar al seu voltant. Aquests buscaran noves preses a les que xuclar la sang per seguir vivint com Déu. És la manera en què sobreviuen al llarg de les seves vides.


Oriol Pujol Ferrusola trepitjava de nou als jutjats per declarar per uns tuits enviats a Carina Mejías, de Ciutadans. Quan TV3 oferia les imatges de l'arribada als jutjats del protagonista, aquestes ens mostraven la persona que estava destinat a ser president de la Generalitat per la gràcia del seu pare, però qui ara acudia a prestar declaració més sol que la una.


En aquest moment recordava altres imatges ben diferents en què Pujol Ferrusola anava acompanyat per la guàrdia pretoriana de CDC, els membres posaven les mans al foc per ell i estaven disposats a batre amb el jutge i tota la justícia junta si calia. Eren com una pinya, o millor, eren el 'pinyó'. Al cap del temps, els mateixos, i molts més, de la cort celestial que sempre envoltava l'ungit, han donat pas a la solitud, l'abandó i la negació com va fer en temps llunyans Judes Iscariot amb Jesús.


Oriol Pujol Ferrusola, en aquesta esplanada de la Ciutat de la Justícia, ha experimentat en carns pròpies la solitud del empestat. Aquesta nova situació no l'ha propiciat la gent del carrer sinó els que deien ser els seus "amics per sempre" i els del seu propi partit, als quals ha anat col·locant en llocs estratègics de les diferents administracions per tenir el control de tot. Els estómacs agraïts l'han abandonat, com el desodorant als esportistes.


De tenir-ho tot ha passat a no tenir res -diners segur que segueix tenint- però la vanitat no es cura amb diners, sinó amb tenir poder i més exercir-com ell molt bé sap i això, ja no és possible. "Un amic és un que ho sap tot de tu i malgrat això et vol", se sol dir, però crec que aquest no és el cas.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH