El pitjor dels escenaris

El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya acaba de deixar en via morta el Procés pel qual tant es barallen destacats polítics catalans amb bastants més de l'Estat espanyol.

I si l'organisme de la Generalitat publica aquestes dades, no ho fa sense que qui ocupa la butaca presidencial a la Plaça de Sant Jaume ho sàpiga per endavant. És el seu dret i per la tant la seva privilegi democràtic.

Sabut és també que, en tota enquesta, el gestor de la mateixa té la capacitat de moderar aquestes dades, bé a través d'un full de ruta determinada --també anomenada treball de camp- o fins i tot "llegint" adequadament les tabulacions finals en un o altre sentit, la qual cosa sol aportar dècimes o llevar-les al resultat final.

Això no vol dir que això sigui un frau, sinó que els coneixements tècnics de l'enquestador es poden plasmar com les auditories de les grans empreses de diferents formes. Per això a algunes conegudes auditores les han enxampat amb "les mans a la massa".

Si jo fos independentista - que no ho sóc - diria, veient les noves dades, que el Procés gaudeix de bona salut, tot i els desaforats atacs de l'Estat espanyol duts a terme amb acarnissament destructiva a través del Tribunal Constitucional.

En canvi, si em declarés anti-independentista -que tampoc crec que ho arribaré a fer-- posaria l'èmfasi en la caiguda o estancament dels que volen treure a Catalunya del mapa constitucional espanyol.

Com el meu és allò tan gallec de "veles vir, deixalas passar, i se't Mexan, digues que chove", ja que segueixo mantenint l'esperança que la immensa rasa que els nostres polítics d'aquí i d'allà han aixecat a la societat catalana, pugui tanqués indefinidament, mitjançant algun tipus d'acord en què les dues parts se sentin incòmodes, o si vostès. ho prefereixen, tinguin una comoditat pactada.

La veritat és que a hores d'ara del conflicte, no sé com es fa això, però el que sí tinc clar és que el "torero barrera" ja no pot dilatar més la seva entrada en l'arena per lluitar la cap de bestiar. No per matar-la, i si per oferir-nos un "forçat portuguès" més d'acord amb els temps taurins que corren .No s'admeten en aquesta terna "bous embolats".

Si es torna a desaprofitar la circumstància en la qual estem, als quals hem mantingut la calma --que no la preocupación-- se'ns obligarà a triar bàndol, una circumstància indesitjada i dramàtica, ja que quan ens enfrontem els uns amb els altres podem trobar-nos en l'imaginari camp de batalla amb fins a membres de la nostra pròpia família. I aquest, segur que és el pitjor dels escenaris.