dijous, 29 de octubre de 2020

La batalla de Podem

Manuel Fernando González Iglesias

Iglesiaserrejon


Està el pati podemita regirat i amb ganes de gresca. El tic estalinista que ha provocat el cessament del portaveu de l'Assemblea de Madrid, Jose Manuel López, per l'anomenat sector pablista, ha col·locat a la formació en clau bel·licista, enviant a la militància un missatge descoratjador: hi ha lluita pel poder.


I en aquest "i tu més" sorprenent, té un paper molt destacat l'actual secretari d'organització, el sinuós Echenique, qui, en la baralla Iglesias-Errejón juga el paper de pedra angular dels dos contendents per després condicionar en un futur immediat l'estratègia política del bàndol guanyador. Pel que sembla, els errejonistes ja s'han adonat de la maniobra del dirigent "argentí" i li han dedicat "desaforades crítiques" en el seu hàbitat natural que, com tots vostès ja saben, és la xarxa que tot ho pot. Falta ara que Pablo Iglesias es doni també compte de l'estratègia i pacti amb el seu, fins fa poc, amic de l'ànima i deixi "l'intrigant" aragonès amb la brotxa a la mà i sense escala que el sostingui.


En definitiva, el de la guerra civil a Podem és més que un acalorament de galls de baralla que no arriba encara el nivell d'un divorci massiu de la militància, que acudeix a Vistalegre amb la sorpresa encara reflectida en els seus rostres, ja que ningú vol, ni veu oportú, el desgast al que els seus caps de fila han sotmès a una organització que sap que en la seva "molt difícil unitat" radica la seva supervivència, cosa que no volen ni els empresaris de l'Ibex ni els dirigents populars amb sentit aznarista que no rajoyà, ni tampoc els socialistes del PSOE de Susana, que esperen amb candeletes que Iñigo Errejón guanyi a Pablo Iglesias, per poder cantar amb més empenta la Internacional en el pròxim congrés de "la refundació".


És bo per a la política espanyola que es divideixi Podem? Doncs com dirien els meus paisans d'Ourense: depèn. O sigui, que la resposta canvia de matís, segons en quin costat de la bancada del Congrés facin vostès la pregunta, perquè, que se sàpiga, ningú té la certesa absoluta que la desaparició d'una força d'esquerra impertinent i populista beneficiï les classes més castigades per la crisi, sinó tot el contrari. I si, en canvi, guanya partidaris a centenars, el matís errejonista que sembla caminar cap a camins més socialdemòcrates que acabarien per atraure els seguidors anti-aparatistes del PSOE, amb 90 mil afiliats a punt de trencar els seus carnets, dibuixarien unes aliances electorals en un futur gairebé immediat molt poc tranquil·litzadores per a la vella política, ja que, aquest tipus de pacte, no espanta les grans majories burgeses, com ara si ho aconsegueix el pablisme amb el seu posicionament tan altiu com revolucionari.


L'any que entra ens dirà si la segona parella de Pablo Iglesias, la diputada Montero, ha encertat atiant les xarxes contra el seu company Errejón, i si, per tant, el seu marit ha perdut el "oremus" en donar el vistiplau a semblant iniciativa. Falta poc perquè tots sapiguem si Podem es trenca o aconsegueix donar un pas enrere i recompondre's enviant a cantar jotes al Pirineu aragonès al tal Echenique, recuperant de nou "l'escena del pic" entre Pablo i Iñigo que tant va agradar als seus i que va donar sentit al Podem que tots coneixem i molts van votar. El que no se sap, ni tan sols s'endevina és el rol que cadascun dels contendents li té reservat a Alberto Garzón, perdut per alguns dels convents que va fundar Teresa de Jesús a la recerca de l'essència espiritual del "visc sense viure en mi" que tant li agradava pregonar la santa de Gotarrendura.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH