La contaminació

Estan les autoritats de mitja Europa intentant sortir de l'embolic en què han ficat als seus conciutadans amb la ja "incontestable contaminació" en les grans ciutats. Ara toca adoptar mesures impopulars contra els cotxes perquè aquests deixin d'emetre CO2 a l'atmosfera. Això sí, sense fer desaparèixer els impostos amb què es graven les gasolines ni tampoc els de circulació amb què ens trituren les butxaques dels Ajuntaments i, molt menys l'IVA dels propis vehicles, que tanta satisfacció els produeix als respectius ministres d'Hisenda. El lema, de moment, és "segueixi pagant, però contamini menys".

I clar, com la gent no és tonta, comença a preguntar-se el per què no s'han utilitzat encara les energies netes com l'hidrogen perquè els cotxes, les motos, els autobusos, els taxis i els camions circulin amb normalitat pels carrers i carreteres, quan aquest mateix hidrogen ha portat des de fa molts anys als coets a la lluna o a les Voyager més enllà de la nostra galàxia.

És a dir, que ara mateix, Manuela Carmena pot omplir de sortidors d'hidrogen tot Madrid o de carregadors elèctrics de baix cost la seva ciutat i estic segur que el famós Fong contaminant de la capital del Regne desapareixeria com per art d'encantament si existissin cotxes barats que funcionessin amb aquestes energies netes. Si, a més, l'alcaldessa-jutgessa convencés a Montoro que li llevés l'IVA als hipotètics cotxes amb hidrogen, segur que les grans marques es bolcarien en fer possible que els seus trens de muntatge fabriquessin cotxes amb els nous motors descontaminants. És només qüestió de posar en marxa "el cercle virtuós" de la qualitat mediambiental i resoldre un problema que, l'usuari, és el menys interessat a mantenir viu per la seva pròpia supervivència.

El que passa és que una cosa "és predicar i una altra donar blat", que dirien els nostres avis. Ara mateix, del que es tracta és de "posar pegats" a un gravíssim problema, que cap polític vol afrontar perquè, carregar-se la dependència del petroli és una cosa molt seriosa, especialment per als poders econòmics que la sustenten, qui, al mateix temps, marquen "l'ordre democràtic" en aquest món en el que mal-vivim. I, el pitjor, és que, aquesta desgraciada veritat acabarà amb tots nosaltres, llevat que els que viuen del brut negoci del petroli passin, a partir de ja, a cobrar-nos un impost per l'aire que respirem que els compensi dels milions que perceben per fer-nos caminar en un cotxe amb dipòsit de gasolina o gasoil o escalfar la casa amb gas, per posar dos exemples molt simples i de amplíssim consum.