La irrealitat de les mentides

Se'ns diu que la mentida i la falsificació creixen dia a dia. És possible? Sigui com sigui, la psicòloga Mª Jesús Àlaba se cenyeix al seu àmbit professional i descriu casos clínics concrets per detallar efectes nocius de l'mentir. I, per descomptat, proposa adequades rèpliques per contrarestar-los. En el seu llibre La veritat de la mentida (L'Esfera) afirma que la major part de les mentides colen, i passen inadvertides.

La mentida, però, tanca una evident incoherència, el problema és ser crèduls davant seu i estar habituats a l'exercici d'un arbitrari i fluix 'pensar'. Àlaba aconsella avançar-se al mentider i sorprendre-; la qual cosa suposa estar entrenats "per saber quan va a mentir i com va a fer-ho, per desactivar-lo, i la millor desactivació és no caure en la provocació". Els que més menteixen, declara, "tenen un fons d'inseguretat i insatisfacció que els porta a falsejar la seva realitat"; una insatisfacció permanent, per la qual "no valoren el que tenen i volen el que els falta o el que veuen en altres persones". Les mentides segueixen patrons: hi ha exageracions i hi ha omissions, maneres contínues i compulsives d'utilitzar-, trampes i estereotips que ens allunyen sense remei de la realitat.

¿I en la política? També en aquesta activitat, i molt en particular en temps electoral, es menteix per caure bé i es promet el que no es pot complir. Ara bé, "si no hi ha conseqüències davant de fets reprovables, aquests tendeixen a incrementar-se". Amb una expectativa alta d'impunitat, s'intensifiquen les mentides, els enganys i els fraus. S'esvaeix qualsevol límit no només per l'absència o mal funcionament dels filtres de control, sinó per l'oblit i perdó que els electors irresponsables atorguen als seus representants polítics.

Sovint, aquests s'exhibeixen com superiors, tracten amb suficiència als ciutadans i no guarden cap classe de miraments cap als seus adversaris, el clima social es deteriora així greument. Són mentiders perillosos els manipuladors, cínics o dogmàtics, que esborren l'empremta del que és objectiu. Davant de qualsevol fet que s'interposi en el seu camí, apel·len des de l'emoció i no des de la raó. Parlem sempre de diàleg, però ¿té sentit raonar amb qui només vol enganyar? Àlaba ho té clar: si no estem atents a les mentides, viurem una irrealitat que, un dia o altre, ens esclatarà.