30 Minuts vergonyosos

Ahir, TV3 va "ofegar" la seva credibilitat durant 30 Minuts, un programa tendenciós i molt difícil de comprendre des del punt de vista periodístic. No perquè el tema no mereixés aquest i altres programes, sinó perquè el producte final va ser incapaç de reflectir la veritable dimensió d'una polèmica que, un cop oberta, és refugi de ressentits contra la seva exempresa, amb grans sous afegits a l'any, de polítics mediocres de procedència dinàstica, d'altres amb enyorança del que un dia va ser i ara no és, i també de gent que sincerament es creu el que diu; tot i que a l'hora de baixar a la realitat, no sàpiga quant costa a l'erari públic una ingenuïtat mal calculada.

Vaig trobar a faltar les imatges de la figura del "patrocinador". Ja saben, aquesta empresa multinacional espanyolíssima que, com és lògic, practica aquella dita tan comercial que diu: "treu-te tu perquè em posi jo", i que es camufla a Catalunya a través d'un concurs fraudulent, i que després Viu Déu! El tribunal Superior de Catalunya anul·la en diverses sentències que està a punt de confirmar el Suprem, mentre els seus poderosos amics de la política s'amaguen darrere de dimissions inexplicades.

Ahir, el 30 Minuts, només va parlar de l'aigua en baixa, que és com crec que li diuen els tècnics, i ho va fer amb una inexistent imparcialitat. De l'aigua en alta, és a dir de l'ATLL, gran responsable de les pujades tarifàries als usuaris, no va dir ni pio. I per què? L'hi aclariré: Per la senzilla raó que l'ATLL era una empresa pública que la Generalitat va haver de treure a concurs perquè estava en la ruïna i els seus treballadors es quedaven al carrer. Així de fàcil.

Vostès ahir van veure i van escoltar en el programa que els cito, l'alcalde del Prat Lluís Tejedor, un dels dirigents històrics del PSUC, d'Iniciativa i fins i tot dels Verds. L'home profetitzava sobre la irreversible municipalització de l'aigua. Una profecia, que ell millor que ningú, sap que ja es va complir en el passat recent, quan els seus companys de partit van gestionar aquesta empresa pública anomenada ATLL i la van deixar en nombres de fallida, obligant a Mas Colell a... lliurar? a la ACCIONA dels Entrecanales i a un Banc Brasileiro, el president del mateix té grans amics catalans, van acusar i van tancar per corrupció les autoritats d'aquell país. És aquesta la brillant gestió de la cosa pública de la qual ens parla el "desmemoriat" Lluís Tejedor? Per cert senyor Lluís, què porta giratòria del sector de l'aigua van utilitzar alguns i alguna de les seves excompanys per tornar al sector privat i poder seguir cobrant un sou a final de mes?

Res, ni una línia, ni una cita als articles de diversos digitals catalans, entre ells, el nostre Catalunya Press, però també Economia Digital o El Triangle sobre tan "tenebrós tema" o millor encara, sobre les suposades comissions que han anat a parar a paradisos fiscals, de moment, amb total impunitat, i això que també un altre col·lega Crònica Global ha publicat un llibre de títol inquietant: "Aguas Turbias". Aquí, segons la doctrina de TV3, les úniques aigües tèrboles són les d'aquells als que els jutges els donen la raó i són un exemple de solidaritat amb les persones amb pobresa energètica, almenys això és el que ha dit l'alcaldessa Colau quan els ha cridat a capítol al costat d'altres companyies energètiques per analitzar com parar el sagnant degoteig de les famílies que no poden pagar l'aigua, la llum o el gas aquest hivern.

De l'alcalde de Terrassa avui els vaig a escriure poc, ja ho fa amb valentia i rigor el col·lectiu de periodistes ISIDORO que escriu en aquest diari amb un aire especial al Perich i els explica les històries de Papa Ballart i del seu bell rebrot conegut en el poble, no com l'alcalde Ballart, sinó pel sobrenom de "el Nen Ballart", imagineu-vos per què. Tan sols els deixo un apunt: ha dit que ha rebut amenaces. No tinc per què dubtar-ho, el que no entenc és la raó per la qual no s'ha anat al jutjat de guàrdia i ha presentat una denúncia contra els delinqüents que l'amenacen, i menys encara, si té una gran partida de diners destinada a un bufet d'advocats de gran prestigi, que curiosament sol també defensar els interessos d'ACCIONA. Però home de Déu a què esperes, si són boníssims aquests lletrats i sobretot cars?

L'altre dia El Confidencial, un altre col·lega a nivell espanyol, relatava amb tot detall els grans sous de cent mil euros anuals que perceben alguns contractats per Donya Ada Colau per al seu servei i de tots els barcelonins. Entre els citats apareixia el del Senyor  Joan Pinyol, un ressentit exconvergent exempleat d'AGBAR, perquè així tot quedés clar. Però, sobretot, per a vergonya dels milers de funcionaris que no arriben a final de mes i als quals els retiren les pagues... Mireu-ne l'article, el tenen en l'hemeroteca del diari que els cito i jutgin per vostès mateixos. I tipus com aquest, són els honestos i bons professionals als quals es posarà a les mans la municipalització de l'aigua? O, potser, se'ls deixarà a criteri dels ex d'Iniciativa amagats en Podemos a l'espera i captura de nous càrrecs?

Finalment, una última pregunta Senyors del Comitè d'empresa de TV3, és aquesta la independència i la imparcialitat que han d'oferir els serveis informatius d'una televisió pública quan es tracta un tema tan delicat?

Com diria el còmic autor de la frase, companys, una "miqueta de per favor" que "aquí ja no hi ha qui visqui".