Dec haver entrat ja en la fase final de la meva pròpia existència, ja que últimament veig coses extraordinàries. Fixeu-vos si tinc raó que, ara, em sembla que la neu que ha caigut en les últimes hores i ha bloquejat la molt freqüentada autovia entre València i Madrid, ha perjudicat més als meus compatriotes pobres, que als que gaudeixen d'un major poder adquisitiu. Ha de ser una al·lucinació gerontològica.
Exactament la mateixa que, que encara no he aconseguit superar, des que quan el ministre de la cosa energètica, un geni que habitava a la Moncloa al costat de Mariano Rajoy va anunciar que havia pujat la llum i que tots anàvem a pagar més, jo només vaig veure morint a legions de jubilats, a milers mileuristes i subcontractats, a centenars de criatures portades des de Llatinoamèrica en companyia dels seus indígenes pares, i per descomptat, a tot ésser viu que no sap com arribar amb una mica al rebost l'últim dia de mes.
Estic malament. L'efecte Trump m'ha absorbit el cervell i m'ha tornat a les penúries de la meva tendra infància quan Franco era el Generalíssim d'un país fora d'Europa i calia "llegir menys els diaris francesos" i "no escoltar Ràdio Pirenaica". Llavors, la llum, on la hi hagués, era només un gran negoci per al Comte Fenosa i la neva queia per culpa de la confabulació judeo-maçònica que volia acabar amb els Principis Fonamentals del Moviment Nacional.
Passàvem un fred atroç, ens escalfàvem amb brasers plens del carbó que moltes mares recollien pacientment de les vies del tren i el rebut de la llum era de molt baix cost perquè l'ús de les espelmes era el gran producte nacional, ja que llavors sí que havia abelles, perquè la llumeta del Pardo que Emilio Romero ens deia que sempre romania encesa, vetllava perquè "els maquis" no destruïssin els nostres ruscs.
En l'actualitat, cada dia que passa, els periodistes ens hem entestat a explicar que hi ha hagut un mort, dos, o tres.... per culpa de les estufes de tot a un euro. I així, entre els assassinats per violència de gènere i els morts per pobresa energètica, Espanya s'està despoblant a una velocitat gairebé sideral. I a comprovar-ho, en les pàgines digitals d'aquest diari, només veig els més pobres amb aquests patiments, com quan era petit i m'agradaven els pirulís de l'Havana.
M'estaré tornant boig?
Escriu el teu comentari