A Barcelona li va bé parlar de Pau

Barcelona ha acollit en aquest dilluns de pujades màximes de les tarifes elèctriques una reunió, gairebé simbòlica, de la UpM, una iniciativa creada a la dècada passada per Egipte i França que fa honor a l'anomenada Conferència Euromediterrània, constituïda a la capital de Catalunya a 1995 i que, malgrat les seves esperançadors inicis, ha tingut una activitat gairebé testimonial, almenys, des del punt de vista polític.

Aquesta vegada, la presència de la cap de la Diplomàcia Europea Federica Mogherini i, sobretot, la d'Alts Representants d'Israel, Palestina, Síria i Turquia, pot obrir el meló del diàleg informal sobre el molt convuls mapa del Pròxim Orient: ja que no hi ha compromís de documents oficials per mitjà sobre el futur d'una zona de permanent conflicte --en què cap gran superpotència ha sabut donar amb "la tecla de distensió", entestats com estan els Putin, i ara Donald Trump, sense oblidar a la Xina que acaba de passar per Davos defensant el lliure comerç, en defensar les posicions dels seus aliats que només volen guanyar una guerra caigui qui caigui per després negociar "les seves condicions" després de la ¿impossible? derrota del oponente--.

Per això, cal aprofitar els escassos moments de lucidesa dels contendents per donar petits passos en la direcció correcta, que no és altra que la consecució d'una pau justa per a tothom.

Israel, l'immortal bèstia negra de l'islamisme moderat o excloent en aquest conflicte, arriba a aquesta cita amb la moral al màxim, després de l'arribada de Trump a la Presidència dels Estats Units. I això, que en principi sembla un handicap per a l'enteniment, li permet tornar a dialogar sense complexos, perquè se sent més fort que amb l'Administració Obama, que és la que ha empès els dirigents de Tel Aviv contra la paret de la pressió internacional, el punt més àlgid ho hem viscut sota presidència espanyola en la recent votació del Consell de Seguretat que tant va enfadar als israelians, que no admeten pegues, ni tan sols la menor crítica per la seva ambiciosa política d'assentaments en els "anomenats territoris palestins" especialment en els que estan a l'àrea metropolitana de Jerusalem.

Tant de bo Barcelona sàpiga ser la veritable capital de la Mediterrània i en la seva seu es trobi aquest enyorat encara que petita escletxa des del qual iniciar una distensió, que la guerra de Síria i la inseguretat interior a Turquia ha disparat cap als límits d'una tercera guerra mundial - no reconeguda-que, amb molt bon criteri, ahir mateix denunciava al diari de Prisa el propi Papa Francisco.

Per tot això, i pel bé de tots, si aquest assoliment es fa realitat, guanyarem tots.