​L’estat de l’apicultura mediterrània: El repte del Canvi Climàtic

Més sequeres, més pluges torrencials, dos previsions problemàtiques que podem destacar del tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya realitzat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i publicat el dilluns 30 de gener. Amenaces que ens haurien de motivar per treballar, tant a nivell local com global, per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’origen humà.

En parallel cal també preveure les immediates conseqüències sobre molts aspectes de la nostra vida per intentar reduir els seus efectes negatius. És en aquest context que la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la UVic ha realitzat l’informe que es presentarà a Barcelona el divendres 3 de febrer, centrat en l’apicultura.

L’objectiu de l’informe “Impactes, vulnerabilitat i adaptació al canvi climàtic de l’apicultura mediterrània» és triple. Per una banda afegir arguments de sensibilització per enfortir les polítiques de reducció de gasos d’efecte hivernacle. Per altra banda, caracteritzar les pràctiques que ajuden al sector apícola a adaptar-se a les noves condicions ambientals. Finalment l’informe també proposa noves línies de treball per defensar el futur de les nostres abelles.

L’apicultura no només està amenaçada pel canvi climàtic; hi ha d’altres factors que estan reduint de forma molt problemàtica la viabilitat d’aquesta activitat tan clau en la nostra alimentació: expansió d’algunes malalties; l’expansió d’espècies invasores com la vespa asiàtica; la pèrdua i fragmentació d’hàbitats, i alguns pesticides -principalment els neonicotinoides-.

Els principals canvis ambientals que afectarien a les abelles degut al canvi climàtic serien: canvis en els períodes de floració, provocant que les abelles s’hagin d’adaptar a un nou calendari; reducció de la qualitat de la floració; alguns episodis climàtics extrems podrien reduir la viabilitat de les abelles; les noves condicions climàtiques podrien facilitar l’expansió dels patògens i de les espècies invasores.

Del ventall de propostes que s’estan aplicant per resistir davant de tantes amenaces, l’informe destaca les que es realitzen en un context agroecològic: adaptar-se a les necessitats de les abelles, reduir la densitat, trobar millors ubicacions dels ruscs, fer servir espècies d’abelles més preparades com l’abella negra i facilitar la venda directa dels productes.

Finalment, les propostes de futur de l’informe passen perquè la societat valori el paper d’aquesta activitat sobre la totalitat de l’alimentació i actuï, ja sigui amb polítiques que protegeixin el sector com la prohibició dels neonicotinoides i d’altres amenaces químiques, o com els recursos dedicats a eradicar la plaga de la vespa asiàtica; ja sigui amb l’augment del consum de la mel local i per tant assegurant la viabilitat del sector malgrat la dificultat del sector.