Fa anys que el dietari Abans del sis d'octubre, d'Amadeu Hurtado, està assenyalat com 'd'obligada lectura' per al català del segle XXI. Tot i que fa l'efecte que els que l'han llegit i assimilat no tenen la influència desitjable en la política catalana, per imposar seny i saviesa. Em permetré desgranar per a vostès algunes de les seves reflexions. Nascut a Vilanova i la Geltrú, Hurtado (1875-1950) va ser un advocat de prestigi, va arribar a diputat a les Corts -era federalista i republicà- i va tenir una intensa activitat periodística. En el pròleg a aquest dietari es recull la defensa "d'un catalanisme al marge de l'ortodòxia doctrinal del nacionalisme, basat en la realitat viva d'una riquesa i una cultura creades amb l'esforç propi més que en la realitat històrica d'una sobirania antiga i que, en comptes de concretar l'aspiració a refer un petit Estat lliurat als interessos ocasionals dels poderosos, reclami una posició de primera línia en la direcció política i espiritual de la península ". Res a veure, doncs, amb les posicions dels que avui regeixen les institucions catalanes.
El 8 juny 1934 (quatre mesos abans de la proclamació unilateral de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola), Hurtado li demanava a Companys que no es deixés arrossegar per un interès de partit i que "la gran massa no us seguirà en actituds heroiques per un assumpte que no sent i que en rigor no existeix ". No obstant això, a Companys no li interessava en absolut la seva opinió: "Té ja un criteri format i una actitud presa, i li molesta pensar que hi pugui haver una altra"; una evident falta d'intel·ligència. Amadeu Hurtado es lamentava que Catalunya no fos capaç de produir un altre tipus de polític diferent al agitador, "propens a la protesta com el mateix poble i hàbil per aprofitar qualsevol motiu d'ordre sentimental per espantar l'adversari mentre duri la flamarada". I denunciava que al poble se li transmetés amb insistència la idea que la República -la qual havia reconegut l'autonomia catalana- era tan odiosa com la Monarquia, "i això, a més d'injust, pot ser funest". Alertava especialment sobre "els nazis l'Estat Català, que són els que millor aprofiten aquests moviments sentimentals de la nostra gent". ¿Cal prendre nota o no, amic lector, o ens importa que algú s'enfadi?
Escriu el teu comentari