Per un assumpte que no sent la majoria

Fa anys que el dietari Abans del sis d'octubre, d'Amadeu Hurtado, està assenyalat com 'd'obligada lectura' per al català del segle XXI. Tot i que fa l'efecte que els que l'han llegit i assimilat no tenen la influència desitjable en la política catalana, per imposar seny i saviesa. Em permetré desgranar per a vostès algunes de les seves reflexions. Nascut a Vilanova i la Geltrú, Hurtado (1875-1950) va ser un advocat de prestigi, va arribar a diputat a les Corts -era federalista i republicà- i va tenir una intensa activitat periodística. En el pròleg a aquest dietari es recull la defensa "d'un catalanisme al marge de l'ortodòxia doctrinal del nacionalisme, basat en la realitat viva d'una riquesa i una cultura creades amb l'esforç propi més que en la realitat històrica d'una sobirania antiga i que, en comptes de concretar l'aspiració a refer un petit Estat lliurat als interessos ocasionals dels poderosos, reclami una posició de primera línia en la direcció política i espiritual de la península ". Res a veure, doncs, amb les posicions dels que avui regeixen les institucions catalanes.

El 8 juny 1934 (quatre mesos abans de la proclamació unilateral de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola), Hurtado li demanava a Companys que no es deixés arrossegar per un interès de partit i que "la gran massa no us seguirà en actituds heroiques per un assumpte que no sent i que en rigor no existeix ". No obstant això, a Companys no li interessava en absolut la seva opinió: "Té ja un criteri format i una actitud presa, i li molesta pensar que hi pugui haver una altra"; una evident falta d'intel·ligència. Amadeu Hurtado es lamentava que Catalunya no fos capaç de produir un altre tipus de polític diferent al agitador, "propens a la protesta com el mateix poble i hàbil per aprofitar qualsevol motiu d'ordre sentimental per espantar l'adversari mentre duri la flamarada". I denunciava que al poble se li transmetés amb insistència la idea que la República -la qual havia reconegut l'autonomia catalana- era tan odiosa com la Monarquia, "i això, a més d'injust, pot ser funest". Alertava especialment sobre "els nazis l'Estat Català, que són els que millor aprofiten aquests moviments sentimentals de la nostra gent". ¿Cal prendre nota o no, amic lector, o ens importa que algú s'enfadi?