dimecres, 21 de agost de 2019

La sentència

Manuel Fernando González Iglesias

Casonoos

Banc dels acusats en el Cas Nóos


Moltes i variades han estat les opinions sobre la sentència del cas Nóos. Ningú ha sabut acatar-la i molt menys, callar davant la decisió del tribunal integrat totalment per jutgesses. Com sempre, en aquesta societat nostra, tan masclista, a les dones li deixem la part més lletja de tots els embolics en els quals ens fiquem els homes, que som els que ens hem reservat, en aquest cas, de jutge instructor amb tirades cap a mans Netes, un sindicat mafiós, o de fiscal amb tics de mantega pro Infanta. En ambdós casos, perfectament recognoscibles els seus papers i també, clarament criticables durant la interminable instrucció, i després en el llarguíssim judici.


Del que han decidit les jutgesses res a dir. Queda un recurs, i després una sentència del Suprem que ens pot deixar a tots mirant a Pontevedra o Calella, segons el que esperi cada un del tan alt tribunal, ja que la seva especial decisió generarà jurisprudència, i aquest privilegi de tan important Magistratura, pot obrir o tancar portes als que vulguin "donar cops de sabre institucionals" en el futur.


De moment al Bigotes i a Urdangarin, els tribunals no els han tractat per igual per fer exactament el mateix. Un, sota la mà protectora del Rei emèrit, i l'altre regalant bosses i viatges perquè li signessin els contractes d'imatge a la seva empresa, dons que sí que eren reals per unes factures que després li trigaven un segle a pagar. A tots dos els van poder els sobrecostos, el que passa és que l'empleat de Correa, la pasta se li va anar en relacions institucionals i comissions als clients i al Duc i al seu professor d'ESADE, Diego Torres, els diners van acabar íntegrament en les seves butxaques. Una petita diferència que els respectius tribunals no van tenir en compte i que a aquest periodista li fa pensar que "no tots som iguals davant la llei". Per cert, els jesuïtes han de revisar el que ha passat a Nóos, perquè la imatge donada per un dels seus més distingits professors i per un dels seus més selectes alumnes en Esade ha deixat a aquesta Escola de Negocis a l'altura del betum.


Respecte al de la Infanta, queda saldat el compte que aquest país tenia amb la Monarquia que encapçalava el seu real pare per haver apostat per la democràcia i haver aguantat el tipus durant una de les Transicions més difícils que s'han fet a l'Europa contemporània. Pagat queda el servei d'Estat amb un altre gest d'Estat, i ara només toca que Cristina dimiteixi d'Infanta, perquè no ha sabut fer honor al seu càrrec i ha preferit quedar davant els espanyols com a "dona florero" quan tots sabem que, per formació i família no ho és, ni ho serà mai.


Molt bé pel jove Rei, que ha sabut aguantar el tipus fins al dia de la sentència. Gestos com aquest el valoren encara millor com a Cap d'Estat d'un país modern i democràtic.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH