Entrem de ple a la segona fase de l'estratègia planificada per alguns independentistes, la situació "professional" i personal està arribant al final. Cal seguir alimentant/tensant la corda, amb l'ajuda d'algunes associacions ben subvencionades per la Generalitat.

L'expresident Mas sap que la seva carrera política ha arribat a la seva fi, per molt que intenti demostrar el contrari. Actua contra rellotge per revertir la seva situació política. Aquestes ànsies de ser omnipresent en els mitjans de comunicació demostra la necessitat que té de seguir sent protagonista, encara ho és per tot el que li està venint a sobre, que no és poc. La guàrdia civil, pel que sembla, ja té proves que Mas no era aliè a les aventures dels dos tresorers del seu partit als que ell defensa; com va fer també al seu dia, amb Jordi Pujol, el seu pare polític. Caldrà esperar al que diguin els jutges, però la cosa pinta malament.

El victimisme d'Artur Mas, l'astut, és la posicició del que utilitza els atacs com a arma de defensa i res millor que fer-ho a través dels mitjans de comunicació. L'entrevista que li va fer la periodista Ana Pastor, la nit del diumenge, de la qual va sortir ben parat, és un bon exemple d'ella. Totes les accions que van realitzar el 9N eren el compliment del mandat popular. Els seus problemes amb la justícia tenen a veure amb la seva ideologia, no amb el desacatament a les lleis i els casos de corrupció, que són temes dels altres, i en els quals ell no té res a veure ... Només li va faltar dir que era un atac als independentistes, encara que s'entenia ... Va parlar per al seu públic i de pas, a veure si convencia algun despistat que estigués veient l'entrevista en aquest moment. Que bé actua! El món de l'espectacle s'ha perdut a un bon actor.

En el que va d'any, Artur Mas ja ha realitzat tres conferències a nivell nacional: a Mallorca, Madrid i, l'última, a Sant Sebastià. Les properes aviat les coneixerem, tot i que el seu escuder Joan Maria Piqué Fernández, àlies el "piròman", amb l'ajuda d'aquesta empresa americana que cobra molt bé, té ja prevista la seva presència als Estats Units i Anglaterra. Les conferències sempre es fan a les universitats ... Per què?

La fase 2 segueix el seu curs, a l'espera de nous esdeveniments i actituds internes i externes. L'última fase d'aquesta història pot ser molt activa o la fi d'uns quants. Amb aquest panorama confús, remenat i inestable, on es barreja tot i els símbols són utilitzats en benefici propi. L'astúcia crec que és una altra cosa i el que la practica no és precisament un geni, sinó tot el contrari. Ho veurem més aviat que tard. Tot és qüestió de temps ...

Com algú va dir: "La gran astúcia dels uns consisteix, sovint, en l'estupidesa dels altres. "