dimecres, 22 de maig de 2019

El pròleg de l'epíleg

Manuel Fernando González Iglesias

HomsyMas


Sembla un contrasentit, però les aparences no enganyen, i els judicis a Mas i a Homs són un pròleg de l'epíleg d'un procés que es va a desenvolupar a partir del moment en què Felix Millet i el seu còmplice Montull es senten a la banqueta i escoltin el que els seus advocats i algun jutge instructor independentista han vingut demorant durant vuit llargs anys; fins què el "llest del Palau" tingui una edat avançada, ple de xacres i amb serioses possibilitats d'acabar la seva història delictiva a casa, com el general Franco va acabar la seva.


Si durant el procés es confirmen les sospites de finançaments il·lícits, el mal anomenat 3%, serà el poc que la gent de bé haurà de portar-se a la butxaca de la satisfacció, que després permetrà veure com polítics, com el cap del Clan Pujol amb els seus fills a un costat i els seus deixebles polítics a l'altre, van desfilant cap a la presó o cap a la inhabilitació. El que ajudaria a la societat catalana a mirar de nou cap endavant i a construir el futur que li correspon com a societat avançada que sempre ha estat.


En aquest mateix instant, entre tots, escriurem l'epíleg d'una casta que es va creure que Catalunya era la seva finca particular, i que els ciutadans érem ximples de rematada. Res d'això era veritat, perquè els que es consideraven "herois" no eren de millor mena que el duc empalmat, que anant-se a amagar a Suïssa ha demostrat la seva molt escassa alçada moral, i de pas, com bé va escenificar el genial Trencat: "la justícia és igual per a tots però les sentències, no".


S'acosta setembre, que ja està a la volta de la cantonada, i a molts els farà mal l'ànima com quan tens una feina i el perds o has de tancar la teva petita empresa perquè et anul·len una línia de crèdit. En ambdues circumstàncies, siguis treballador o empresari et sentiràs igual, i també de la mateixa manera, intentaràs fer-li valor a la vida i començar de nou, perquè això és mirar cap endavant i aconseguir que el futur sigui alguna cosa que valgui la pena viure i gaudir amb els teus. Ho sento, però no puc imaginar-me una Catalunya plural i lliure sense que en ella estiguem junts i en harmonia els catalans que ara mateix ens mirem amb recel per culpa d'uns polítics maldestres i ambiciosos, que des d'un costat o de l'altre, no han estat capaços de posar-se d'acord i mantenir-nos units.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH