La cursa per la presidència de França s'ha tornat emocionant, per tant, preocupant; la corrupció persegueix a François Fillon ja Marine Le Pen, mentre que l'ombra russa intentarà complicar l'socioliberal Emmanuel Macron.
Les enquestes insisteixen en el triomf del Front Nacional en primera volta i en la seva derrota al ballotage, no està clar encara amb quin contendent. De totes maneres, encara que el triomf de Marine Le Pen s'albira difícil, no és impossible. La victòria folgada de Jacques Chirac sobre Jean-Marie Le Pen a les eleccions del 2002 ja no serveix tant com a referència; factors com el context internacional i assumptes interns com la tensió multicultural o el deteriorament del sector agrícola estan canviant ràpidament el mapa social i polític.
Així, amb el Partit Socialista en crisi i la centredreta tot just resistint, la ultradreta s'eleva com mai i sorprenentment també el centrisme.
El triomf de Le Pen seria un coqueteig amb l'oblit de les modernes llums i de la vergonya de Dreyfuso Vichy; el vell xovinisme de llogaret gala que es enlluerna amb el daurat trot de Joana d'Arc pot confinar França i donar-li una estocada fatal a Europa.
D'altra banda, Fillon haurà d'acceptar que un conservadorisme tendent a sobreviure difuminant els límitesdistintivos del populisme per mitjà d'absorbir en part les seves propostes, podria, si cinisme, ser útil per desactivar progressivament la passió xenòfoba, però com es va veure al Regne Unit , és un joc bastant perillós.
Alhora, l'europeisme necessita renovar-se i tractar de comprendre les causes que atien l'auge de partits extremistes en gairebé tot el continent. Per aquesta raó, Macron, si venç, afrontarà un dels reptes més grans de la història de la Cinquena República.
Davant d'aquest panorama, França ja està recorrent un camí cap al desconegut, avui més que mai es fan reals les paraules del Cardenal Richelieu: "La lleialtat és simplement una qüestió de dates".
El 7 de maig, dos dies després d'un altre aniversari de la mort de Napoleó, Europa pot estirar o escurçar, una mica més, la seva espera de ser extreta. El que és segur, més enllà del resultat, és que l'ímpetu de l'aperturisme i el del proteccionisme seguiran fluint per les seves entranyes friccionant seu destí.
Escriu el teu comentari