divendres, 15 de novembre de 2019

La sociovergència existeix

Manuel Fernando González Iglesias

Alavedra


El cas Pretòria ens deixarà sobre de la taula la revelació d'una certesa d'una sospita gairebé eterna: A Catalunya convergents i socialistes feien negocis junts i en santa harmonia, mentre uns governaven a la Generalitat i els altres en els principals ajuntaments.


O sigui, que la tan grapejada sociovergència no era només una sospita, sinó una secta secreta en què l'única ideologia eren els diners esdevinguts de comissions no del 3 sinó del quatre per cent.


Castells

Macià Alavedra ho ha cantat bastant clar i a l'Audiència Nacional: Senyora fiscal, jo feia negocis amb l'ajuda del conseller socialista Toni Castells, un home del sector de negocis del PSC, que com Narcís Serra, nedava a les altures econòmiques a la recerca del benefici propi.


Al final, el de les cent molt il·lustres famílies catalanes, --emparentades les unes amb les altres, repartint-se el poder polític, i per tant, l'econòmic, en una Catalunya a la qual un dia se li va atribuir la categoria de paradís espanyol - ha resultat ser una veritat com un temple, per desgràcia de tots els que paguem impostos en ella.


És trist veure com un octogenari, que ho va ser tot en la Convergència de Pujol, reconeix per primera vegada que "va comissionar" amb el seu inseparable Prenafeta, el padrí empresarial d'Artur Mas, per així evitar a la seva edat petar nacionalistes a la presó.


Però, d'altra banda, la seva cada vegada més minvada lucidesa encara li ha permès explicar-nos que Castells, el totpoderós guru de les finances al Govern Montilla, era el seu company de malifetes en companyia dels també sociates l'alcalde Bartu Muñoz i el més llest de tots, Luis Garcia "Luigi", primer ugetista, després sociata i finalment aconseguidor a gran escala amb gran ascendència entre els regidors socialistes de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.


A mi en tota aquesta història només em queda un dubte: ¿per què la investigació de Baltasar Garzón es va aturar a l'Hospitalet i no va passar d'aquí quan a les empreses inculpades se li reconeixen obres en altres excel·lents municipis com Viladecans. Per on gairebé tots vam veure passejar a Luigi massa sovint? Què va tenir a veure en aquesta història secreta el llavors ministre de l'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba?


Algun dia ho sabrem; de moment em conformo que dels secrets més ben guardats de la política catalana hagi conegut el públic reconeixement per part d'un dels seus més notables artífexs: La sociovergència existeix i amb ella la trama per corrompre de convergents i socialistes.


Ho ha dit Macià Alavedra ....... paraula de Déu.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH