La mecànica taronja

Als Països Baixos es va desenvolupar el sistema de verzuiling, una manera de segmentar la societat per religió o ideologia política, en la qual cada sector organitzava les seves pròpies institucions. Al mateix temps, va ser en aquest país on sorgiria per primera vegada el consociativismo, és a dir, la recerca de consens en aquesta fragmentació social. A més, en els anys vuitanta es va inaugurar també allí el poldermodel, amb el qual, per resoldre les tensions entre les forces socioeconòmiques, es va aprofundir en la consecució de pactes.

En les recents eleccions holandeses, aprofitant amb astúcia el regal en forma de conflicte diplomàtic que li van brindar els turcs, els liberals de Mark Rutte es van imposar a Geert Wilders, l'estrafolari assot dels immigrants que és fill d'indonèsia i espòs de mongeta hongaresa.

D'aquesta manera, mentre Rutte conserva el poder perdent escons, els turc-holandesos entren al parlament i els verds defensors de la immigració creixen de la mateixa manera que ho fan els nacionalistes antinmigración.

Així, davant d'un panorama més fraccionat, el consociationalisme i la verzuiling segueixen subreptíciament vigents, per tant, el govern de Rutte haurà de coordinar la renovació del sistema polític holandès equilibrant amb sagacitat cada tendència. Per això, sense imitar postures populistes i incloent en el debat als musulmans, és indispensable que porti clarament al seu terreny el monopoli de la gestió de tota inquietud generada per l'islam, des mínimes incompatibilitats culturals fins al fonamentalisme.

El futur govern holandès, com molts dels seus parells europeus, haurà d'elaborar una coalició disposada a seguir modelant un Estat obert i modern fonamentat en el consens. Mentrestant, s'ha de mantenir ferm davant els discursos d'odi d'una i altre llogaret cultural. Només d'aquesta manera es demostrarà per fi que són els moderats els rivals naturals dels extremistes.

Avui ressonen més que mai les paraules d'Erasme de Rotterdam; part dels holandesos han optat per fer-li cas quan diu: "De dos mals, tria el menor", però la majoria segueix admetent que "no va gens en què l'home sigui nascut on vulgui i de qualsevol, per tal que sigui bo i virtuós", i per aquesta raó continuen exhortant així al seu primer ministre: "Si no pots fer gala d'un ànim de príncep, mostra almenys el d'un comerciant".

( Article publicat originalment en CatalunyaPress )