dimecres, 27 de octubre de 2021

Miró al soslayo, fuese y no hubo nada...

Manuel Fernando González Iglesias

marianorajoy 3


Diuen els estudiosos de l'idioma castellà que el sonet amb estrambot té una intenció o, si preferiu, un caràcter humorístic. Miguel de Cervantes, profeta indiscutible de l'espanyol a tot el món, el va utilitzar en un famós poema dedicat al Túmul de Felip II a Sevilla, que finalitza amb la famosa frase del "valentón" que serveix de titular a aquest modest article, que té com a primer protagonista al president del nostre Govern, Don Mariano Rajoy, que recentment ha tornat a visitar Catalunya per culminar el que ha estat el treball de diversos mesos del seu Delegat en aquesta comunitat o nació, segons des que part de la trinxera es miri, Don Enric Millo, que ha aconseguit tancar en una sala, amb la que està caient, al 90 per cent de l'empresariat català perquè, fins i tot somrients, escoltessin al seu cap vingut especialment des de Madrid, la qual cosa, no és un fet de menor quantia.


I és aquí quan el periodista deixa de ser protocol·làriament educat i abandona el Don i passa al Dan, que és el que a vostès els pot interessar. Doncs sí, va estar Mariano i va prometre que, "aquesta vegada sí" enviarà a aquest territori en plena guerra civil uns quatre mil milions en inversions destinades sobretot a l'obra pública. I el que és millor, el seu ministre d'Hisenda va deixar caure que està per la labor d'alleujar el deute de la Generalitat, que ja se surt de mare, de pare i fins i totde tota la família nombrosa de la pel·lícula que protagonitzés el gran, però molt oblidat, Pepe Isbert. Naturalment, cap dels protagonistes del Govern Puigdemont s'ho ha cregut i si li preguntéssim a la gent, inclosos els que no som independentistes, tampoc.


Els empresaris, en canvi, em refereixo als de Catalunya naturalment, que sempre han begut de la font de l'avellaner, o sigui del BOE, sembla ser que sí, que s'han quedat amb la cobla, segurament perquè porten uns quants anys assedegats de l' aigua miraculosa que proporciona el Govern del Regne. I també perquè estan com molts de nosaltres fins els melindros d'un procés que no acaba mai i pel qual tant ens hem barallat els uns amb els altres, fins i tot familiarment.


Com vaig néixer gallec i m'honro a editar a Galícia un diari germà de CatalunyaPress perquè vostès el tinguin, benvolguts lectors catalans, present en les seves oracions anomenat GaliciaPress, sé, de bones fonts gallegues que Rajoy, quan parlava del mannà català, tenia a el seu ambaixador a Brussel·les treballant bravament perquè l'Oficina Europea del Medicament, que tant esperen a Barcelona, es vingui definitivament a Espanya però amb la clàusula secreta que acabi instal·lant-se a Galícia. La qual cosa no està gens malament, sobretot per la biografia gallega de Mariano Rajoy Brey que passaria a la història de la seva també nació-comunitat per un fet semblant al que va fer que aquesta setmana es celebri a Sevilla el 25 aniversari de l'arribada de l'AVE a Espanya des d'Andalusia, gràcies a un altre President de Govern anomenat Felipe González.


En aquell històric moment tots sabíem, fins jo mateix que no sóc expert en ferrocarrils, que l'AVE més rendible seria el que unís Barcelona amb Madrid, cosa que després s'ha pogut demostrar amb els números sobre la taula, però clar, Felip, el del clan de la Truita, volia deixar-li als seus paisans un "detall" que els retornés l'orgull de sentir-se andalusos i, de passada, reenganxar-los amb el futur. Pel que sembla, Mariano ha escollit el mateix camí i fins i tot és possible que s'acabi sortint amb la seva. Així que el seu pas per Catalunya va ser per donar amb una mà, la de davant, el pa, i amb l'altra, la de darrere, ensenyar els peixos.


I d'altra banda, com va escriure Cervantes, molt em temo que després 'miró al soslayo, fuese y no hubo nada...'


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH