dimarts, 17 de setembre de 2019

El corporativisme

Manuel Fernando González Iglesias

Delara 1


El corporativisme és un mal endèmic que patim la majoria dels professionals espanyols, i els jutges no són una excepció. Les seves sentències estan per acatar, però no hi ha cap possibilitat que, en nom de la llibertat d'expressió, els periodistes hàgim de compartir-les. La crítica raonable ha de ser la nostra norma, sinó l'estat de dret pateix un greu menyscapte, ja que els que ens dediquem a aquest ofici d'escriure perdem el dret a defensar el que entenem és més ètic.


Aquesta reflexió ve a tomb d'una notícia que hem publicat a Galícia Press sobre la decisió del Consell General del Poder Judicial de donar la raó a la jutge estrella Pilar Lara, la qual va enviar a un prestigiós despatx d'advocats de La Corunya a la policia judicial o si ho prefereixen, a la duanera, a realitzar un registre que ara, als seus senyories del poder judicial els sembla pertinent.


Fa uns dies el Tribunal Suprem emetia una sentència que treia la raó a l'esmentada jutgessa per uns regals nadalencs que a ella li van semblar sospitosos de delicte. La contundència amb què es va pronunciar l'Alt Tribunal, no deixava cap dubte sobre que la decisió de l'esmentada Jutgessa era manifestament injusta.


Diverses empreses i càrrecs públics del nostre país estan sent investigats per aquesta magistrada que com succeís en el seu dia amb l'ex jutge Garzón o la inoblidable Jutgessa Alaya a Sevilla han ocupat, dia sí i dia també, els titulars dels diaris, la qual cosa, ens fa sospitar que tots ells gaudeixen veient-retratats davant l'opinió pública com capdavanters de la Justícia, una cosa que al nostre CGPJ sembla tenir-li al paire.


Encara recordo com a un altre jutge anomenat Julio Solaz, ara a l'Audiència de Barcelona, li van encomanar que investigués el gegantesc frau del Palau de la Música. Es va passar dos anys tocant-se el birret, i va acusar diversos dels seus companys d'assetjar perquè es desesperaven amb la seva lentitud i per no haver-hi a rebut a testimonis essencials que després s'han demostrat davant el fiscal com a fonamentals.


Per aquell temps el Consell General dels jutges els va obrir un expedient a aquests jutges crítics que i així va apagar "sobtadament" unes crítiques més que justificades. Altres van venir quan Solanz se'n va anar a fer justícia a aquesta Audiència Provincial mentre es coneixia que formava part d'una llista de jutges a favor de la independència que encara no han estat cridats a capítol. Els nouvinguts van treballar molt i van acabar un treball que s'ha demostrat requeria pressa i eficiència. Avui podem llegir els abusos que es van cometre en la centenària institució musical catalana que acabarà amb una sentència que, donada l'edat dels principals acusats no tindrà l'eficàcia que tots desitgem pel temps que va durar la instrucció. Naturalment el Consell General no ha reconegut a hores d'ara que es va equivocar greument, però així va ser.


Un jutge no és Déu a la terra, sinó un home just que serveix a la societat. El seu treball és molt difícil i solitari. Està mal pagat i té pocs mitjans materials, però això no vol dir que les seves decisions siguin sempre les correctes. A la Jutgessa Lara cal deixar-la treballar, però també exigir rigor i, sobretot, respecte a la resta dels professionals de la Justícia. Per exemple a uns advocats que estan complint escrupolosament amb el seu treball i pretenen que els seus defensats gaudeixin del benefici del dubte, perquè davant la llei, ningú és culpable fins que es demostra aquesta culpabilitat. Els despatxos professionals de la mateixa manera que el dels jutges es mereixen un respecte a la intimitat.


Per la resta, dilatar les instruccions, o portar-se per exemple un camió amb documents que no vas a poder llegir durant tota la teva vida judicial, no és Justícia, o almenys això a aquest periodista no ho sembla.


Emparar actuacions molt discutibles sona a presumpte corporativisme, i el govern dels jutges no ha de defensar sola la independència de la tasca dels seus companys i companyes sinó la de tots els estaments de la Justícia. Amb tots els meus respectes, no comparteixo la seva decisió sobre l'assumpte que ens ocupa, i espero que la jutge Pilar de Lara sigui a partir d'ara més discreta i eficient, i sobretot, que no concedeixi totes "les seves exclusives" a una sola periodista de cambra d'un prestigiós mitjà quan aquestes "primícies" corresponen a la fase d'instrucció en què la discreció és fonamental perquè els acusats, que no culpables, tinguin una defensa justa.


Article publicat prèviament en Galiciapress.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH