divendres, 29 de maig de 2020

El president de Vueling "chifló"

Manuel Fernando González Iglesias

PresidentedeVueling


Perdoneu algun dels meus amics asturians per haver-los robat el terme "chifló" que, mig en broma mig seriosament, vol dir que a un se li ha anat l'olla qual Alonso Quijano, encara que alguns identifiquen chiflar. Això sí, amb més segones intencions que els meus paisans gallecs. La peripècia ve al cas de les tres entrevistes amb les que el President de Vueling, Don Javier Sánchez Prieto, al "uníson", s'ha estrenat en aquest començament de setmana en dos diaris de paper i un altre digital, -quina pasta s'ha gastat en tan gran campanya d'imatge!- intentant fer-nos oblidar les barbaritats que la seva companyia va cometre el passat estiu contra els seus soferts clients.


Com que sóc usuari regular d'alguna de les línies de Vueling, concretament la que fa el trajecte Barcelona-A Coruña-Barcelona, no puc compartir l'enorme satisfacció que causa vergonya aliena de les declaracions del president de Vueling, qui, lluny de demanar perdó per aquest i altres successos i amagar-se darrere de la seva taula de treball durant un parell d'anys per la mediàtica trencadissa causada, ens deixa anar la frase "Vueling no va crear problemes, sinó que els va patir". La qual cosa transporta directament al personatge a l'època de Miguel de Cervantes i deixa en entredit la lucidesa d'aquest.


Possiblement al senyor Sánchez Prieto se li han oblidat les queixes dels seus propis treballadors en el "moment dels fets" en patir en pròpia carn les ires dels viatgers. Es defensaven a través del seu sindicat afirmant que a Vueling no hi havia personal suficient per atendre tanta venda de bitllets i, molt menys, de l'overbooking que es va produir, del qual, per cert, Prieto tira la culpa als mitjans de comunicació, que ho exagerem tot. Jo no estic en la pell dels meus col·legues dels entrevistadors però, al seu lloc, en aquest mateix instant i davant aquesta barbaritat, li hagués deixat les orelles calentes al senyor Javier que, per nedar en l'abundància com a conseqüència de la crisi, es creu que la seva és una gestió "impecable".


Vueling juliol


Personalment, he patit tant les barbaritats de Vueling en el meu trajecte a Galícia que moltes vegades he lamentat que IBERIA, l'antiga companyia espanyola, hagués caigut en mans de British i de pas la llavors Vueling catalano/espanyola per una OPA encara empresarialment incomprensible. Suposo que quan Vueling em porti de matinada en un vell autobús a Avilés perquè un dels seus pilots es nega a aterrar a Alvedro o em tinguin a les 11 de la nit esperant l'equipatge a El Prat tres quarts d'hora, tornaré a recordar-me de la família del Senyor Sánchez Prieto, com se sol humanament fer en aquests casos.


De moment, em conformo amb contribuir a la "molt costosa" campanya del president de Vueling fent el paper "d'advocat del diable" dels damnificats, perquè qui es submergeixi a Internet tingui davant seu un text alternatiu a les moltes lloances que, repeteixo avui rep, crec que injustament, Javier Sánchez Prieto. Almenys, als que patim Vueling, que ens quedi el consol de la queixa ja que no tenim una altra línia alternativa.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH