A veure qui és el guapo que ara arregla això

La carta de Rajoy a Puigdemont ha obert definitivament el meló del "desencontre final" que, en les últimes hores, han aclamat diversos membres del Govern de Madrid amb l'ajuda inestimable --¡cómo no! - del Grup Prisa (com en els millors temps de Felipe).

Per obrir boca, s'ha confirmat la presó incondicional per a "el més llest" del Cercle Virtuós blaugrana, l'expresident del Barça Sandro Rosell al qual, com per casualitat, se li ha aturat precisament ara, quan A Folla de Són Paulo porta anys explicant-nos seus negocis, presumptament il·lícits, amb el poderós patum del futbol brasiler Ricardo Terra Teixeira, que segueix esperant amb l'ànima en un puny al fet que Rosell no canti, per així evitar la "petita molèstia" que l'FBI no el porti a Estats Units, on podrien caure-li un generós nombre d'anys a la presó.

I com tot en la vida no és només blanc ni tampoc exclusivament en negre, els empresaris del Cercle d'Economia, veient sobre la qual ens caurà, ja han acudit a l'aguait, per demanar públicament a Puigdemont i Rajoy --aprofitant les Jornades d'Economia que han començat a Sitges-que entrin en raó, i enterrin la destral de guerra, trobant de nou la via del consens, que tots dos han perdut, Déu sap quan i on.

I per fer-se creïbles, primer, s'han dirigit al president de la Generalitat, perquè accedeixi a acudir al Congrés a reivindicar les seves idees, ia continuació, a seure a pactar amb Rajoy un futur comú, com ja ha fet amb enorme saviesa política el PNB.

Naturalment, ningú a hores d'ara del conflicte es creu que el dirigent català i els seus es deixin convèncer per tanta lògica empresarial, per molt catalana que sigui, perquè ja han arribat massa lluny i el President, ens dóna la sensació que té vocació de màrtir.

Així que, amb la calor que fa i la tensió que s'ha acumulat, ens veiem tots ficats en un axfisiante carreró sense sortida, del que ningú sortirà guanyant i després del qual s'amaga un immens desert d'incomprensió que durarà molts anys, per desgràcia d'Espanya i sobretot de Catalunya.

Tant de bo ens equivoquem, però el present pinta que ja és un drama tipus Estima Rosa i el futur ... encara pitjor. A veure qui és el guapo que ara arregla això... sense baixar del burro, és clar.