Què gran ets, Jiménez Villarejo

Escoltava aquest matí a un veritable Fiscal Anticorrupció, molt conegut i estimat per als periodistes de la meva generació, excepte per als que llavors es declaraven pujolistes, i que aleshores eren majoria a Catalunya. Els escric naturalment de Carlos Jiménez Villarejo. Li preguntaven a La Sexta per l'affaire protagonitzat pel seu col·lega Manuel Moix, un col·lega que acabava de dimitir, després de la pantomima protagonitzada al costat del fiscal general de l'Estat José Manuel Maza, per presentar la seva dimissió de feia unes hores com una cosa honorable. Això li permetrà a Moix anar-se'n al Suprem, guanyar un sou superior al que ja tenia i de pas lliurar-se d'un expedient que hauria d'haver inhabilitat durant tres anys o potser per a l'exercici de la seva professió de Fiscal.

Jiménez Villarejo, com sempre, va parlar clar i va exposar amb sorprenent naturalitat que l'Estatut Fiscal deixa molt clar que el fiscal general, està obligat a obrir-li un expedient a Moix .que hauria d'acabar, en bona lògica, si s'és benvolent amb els seus actes, en una inhabilitació temporal, i si s'és estricte, amb el seu cessament definitiu com a Fiscal. A més, per si queda algun dubte, al receptor de la seva dimissió, és a dir el fiscal general, caldria expedientarlo també per no haver-se assabentat de la seva situació abans de nomenar-lo.

No sé si a Villarejo li faran algun cas, però jo, com quan va passar el que va passar amb Banca Catalana, segueixo estant d'acord amb ell. Es veu que no he après res, i que els pals rebuts per pensar així, a banda i ens han servit de poc. Però, que hi farem !; val la pena dir el que es pensa, encara que després gairebé tots et mirin estrany, i aquí a Catalunya la teva carrera de periodista hagi estat un via crucis, perquè mai no has sabut escriure al sol que més escalfa. Moltes vegades feia una fred que pelava, però ¡que importa !, al final sempre ha sortit el sol i, per descomptat, ha valgut la pena.

Ara que a ningú li importa la teva història professional, i fins i tot aconsegueixes fent ús de la teva llibertat d'expressió que et demani algun marrec ficat a Alcalde de Terrassa per dir-incompetent, dóna gust saber que encara estan vius i en bona forma algun referents de la teva generació, la qual cosa no només t'omple de satisfacció, sinó que fins i tot et rejoveneix.

¿Es pot sentir admiració per un personatge al qual no es coneix personalment? Doncs clar, a mi m'ha passat amb aquest gran jurista. A Martin Luther King mai li vaig tractar, però sempre li he venerat i per descomptat sóc dels que crec que ser socialista o comunista no necessita d'un carnet de partit que ho certifiqui, encara que expressar posi dels nervis a ms d'un dels molts dels que he conegut que han ocupat grans càrrecs i ara no saben què fer si no tenen unes sigles que els protegeixi.

Els temps canvien, la política també, però els valors ai els valors! Aquests romanen, sobretot, entre els quals els van rebre d'algú més savi i encara els guarden com si fos el millor regal que els ha donat la vida. Són coses que no donen diners ni poder, però que al final sí que donen ànims