Imatge vergonyosa

El terrorisme islàmic està guanyant la guerra als líders polítics d'occident. La vergonyosa imatge de ciutadans espantats que es refugien a Notre Dame i als quals la policia obliga a mantenir-se amb les mans enlaire, no deixa de ser un triomf inqüestionable per als jihadistes, als compatriotes dels quals mai hem vist en semblant posició dins d'una mesquita.

I si això és així, perquè ho és, com un govern democràtic europeu permet que els seus policies, armats fins a les dents, després d'abatre a un solitari terrorista, no trobin una altra manera d'aplacar la por de la ciutadania que convertir-la en "sospitosos massius" a l'interior d'una església cristiana de naturalesa gairebé emblemàtica. I afegeixo una mica més: com ho ha permès el clergat francès? O, per què el Vaticà no ha posat a caldo al govern Macron imitant aquells vells frares que s'enfrontaven als senyors quan un fugit es refugiava sota "sostre sagrat"?

I que dir dels "fills de la Gran Bretanya", que mantenen a la família Echeverría sense informació, sabent ja "oficiosament", per les empremtes digitals lliurades, que el nostre compatriota està tan mort com altres víctimes als éssers estimats de les quals també se'ls oculta la informació, perquè "senzillament" els seus drets humans han estat abduïts per un procés electoral en què ha ficat als seus compatriotes la molt incompetent Primer ministra Theresa May. I davant d'aquesta circumstància, una pregunta, quina mena de país som que permetem semblant vacil·li?

Com avui editorialitzava un company digital recordant Churchill - "Vau elegir el deshonor i tindreu la guerra"-, són temps de covardia i falta de valors davant l'enemic que ens ha declarat de forma inequívoca la guerra. Una situació davant la qual Europa, sobretot, la vella i taimada Europa, s'ha refugiat en la Tontocracia, aquest règim astut i abúlic, en què els dirigents es neguen a veure més enllà dels seus nassos i deixen fer, per tal de no perdre els seus petits privilegis fins que la gent s'adoni que, fins i tot anar a l'església a buscar empara els converteix en sospitosos, i que, per tant, no es pot estar segur enlloc.

Repeteixo, imatge vergonyosa la de Notre Dame, i encara pitjor la de la molt famosa "intel·ligència" britànica, engrandida en les pel·lícules del seu 007, que ara el genial Ibañez podria molt bé caricaturitzar ficant de ple en "la Tia" o al costat dels irrepetibles "Pepe Gotera i Otilio" per acabar de fer bo el famós eslògan de "els nyaps a domicili" o sigui "home cleaning".