El chavista Monedero

Manuel Fernando González Iglesias

JuanCarlosMonederoenlaponenciaElLegadodeChavez


El catedràtic universitari veneçolà Alex Fergusson és una de les firmes que donen prestigi al nostre Grup Editorial. Aquest professor, que s'ha quedat a viure al seu país, quan podia fer-ho còmodament en un altre molt menys convuls i democràtic, segueix enviant-nos des de la Veneçuela de Maduro les seves cròniques plenes de sentit comú i patriotisme, jugant-se la vida permanentment. El seu ideari és molt simple: advoca per la pau i baralla per la concòrdia i el benestar dels seus compatriotes. Naturalment a Nicolás Maduro, que el professor Fergusson escrigui més enllà de les fronteres nacionals chavistes, li produeix un mal de panxa insuportable, perquè qui ens posa al dia del que passa al país germà no és un bocamoll com ell sinó un intel·lectual de prestigi reconegut.


Alex Fergusson, en el seu no molt llunyà viatge a Barcelona en companyia de la seva dona, la periodista i escriptora Ludmila Vinogradoff, la dona que més vegades ha entrevistat a Hugo Chávez des que el van detenir per colpista fins quan ha dirigit amb mà de ferro la Presidència de Veneçuela, ja ens va posar sobre avís sobre un polític espanyol de cognom Monedero, del qual, en aquella època, ja s'havia escrit força a Espanya per les seves poques clares relacions econòmiques i doctrinàries amb el Règim Chavista.


L'autor d'aquest article volia saber d'unes persones serioses i profundament coneixedores de l'hàbitat polític veneçolà quines eren les seves experiències al voltant del personatge, sense que el que ja sortia als diaris espanyols, pogués mediatitzar-lo. La veritat és que la conversa va donar bastant de si i em va permetre saber moltes coses del mentor de Pablo Iglesias, que havia fet fortuna en terra estranya, on havia viatjat com a activista polític i conseller, per acabar auto-excloent-se de les tertúlies dels intel·lectuals veneçolans de prestigi perquè "el seu aguant democràtic era més aviat escàs". Sobre el que va cobrar o deixar de cobrar de Chávez i els seus, prefereixo no escriure, perquè penso que, abans o després, ja parlaran els dirigents chavistes que abandonin el vaixell i vulguin evitar-se problemes a Espanya. Els diners que no figuren en els comptes de l'estat és un oceà immens del qual només saben els que naveguen en ell des de les clavegueres del Govern.


Aquest mateix Juan Carlos Monedero va estar aquest diumenge a Gavà. Va venir a assaborir una paella amb els podemitas del Baix Llobregat, va cobrar les seves dietes i va tornar a deixar "la seva empremta totalitària" davant d'un auditori que va escoltar atònit la seva "profunda reflexió" que "amb els comuns heu de posar-vos d'acord sí o sí". Per entendre'ns: tots i a l'ordre de ja, inclòs l'elegit Dante Fachín, al que manin Ada Colau i el petoner Xavi Domènech i en fila de dos. Prohibit pensar, i sobretot, que dels cercles es vagin els dissidents, perquè Madrid ja pensa per tots i els militants d'Iniciativa sí que són de fiar.


Aquest Podem chavista que propugna Monedero és un calc geogràfic de les idees 'monedarianes' que els meus col·legues i amics veneçolans van saber explicar-me fraternalment i amb profunda amargor fa uns mesos en la seva visita a Catalunya. Quedin-se amb la cobla els incauts, perquè aquest subjecte, vol a més de embridar les bases podemitas catalanes substituir Manuela Carmena a l'Alcaldia de Madrid, un despropòsit polític de primera divisió, i sobretot, una bomba de rellotgeria, posada sota el cul del mateix Pablo Iglesias, el seu alter ego i deixeble a la vegada.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH