Una presidenta res honorífica i poc honorable

L'Acord entre la Unió Europea i Canadà (CETA per les seves sigles en anglès) que s'ha d'aprovar al Congrés espanyol i que el PSOE havia votat a favor en el Parlament Europeu, ha generat gràcies a un tuit de la presidenta del PSOE, Cristina Narbona, un profund malestar entre diputats i europarlamentaris socialistes que, ahir mateix, posaven l'accent en criticar que no és seriós fixar posicions polítiques a través de Twitter.

El tuit en qüestió l'havia escrit la nit anterior la pròpia Narbona qui, aquesta mateixa nit, l'ara presidenta del PSOE, fixava una altra posició diferent, com dèiem, a través de Twitter, de la dels seus companys de partit: "No donarem suport. #PorUnaNuevaSocialdemocracia".

Amb semblant andanada, la dirigent socioecologista, trencava, primer, l'exquisida imparcialitat que des de Ramon Rubial han mantingut els presidents del PSOE i, a continuació, deixava en situació poc honorable als seus parlamentaris i al seu propi partit davant els seus companys de tot Europa, que s'havien adherit al CETA votant-lo al Parlament Europeu.

Poc després, el secretari general Pedro Sánchez actuava de lloro de la seva presidenta repetint l'absurda posició, per després, un cop entrevistat amb el Comissari Europeu d'Assumptes Econòmics i rellevant figura socialista a la Comissió Europea, Pierre Moscovici, canviar de criteri, aconsellat per aquest, que li va venir a recomanar que no seguís els passos dels seus col·legues francesos i no es descabalgara de la "ortodòxia comunitària" per evitar caure després electoralment a la irrellevància parlamentària.

Amb semblant "dosi de realisme polític" a Sánchez no li va quedar altra que "balbucejar" que el PSOE s'abstindria en la Carrera de San Jerónimo, mentre la no-res "honorífica" presidenta Narbona es perdia per la porta del darrere del carrer Ferraz en recerca de la "honorífica" discreció perduda.

Mal començament per a la excompanya de Pepe Borrell que, com vulgui marcar els passos del nou Secretari General i no imitar als seus predecessors, acabarà convertint-se en un molt molest contrapoder, no només per al seu Grup Parlamentari sinó també per al propi secretari general o per als membres i les membres de la seva Executiva que, en la campanya de primàries, han destacat, sobretot, per tenir una personalitat política molt acusada i no mossegar-se la llengua en cap de les situacions.

Que l'Acord de Canadà és molt discutible no ho dubta molta gent de molt diverses ideologies a tot Europa, per això va estar a punt de no signar-se en Brussel·les. Però d'això a pretendre deixar per ximples o carques als europarlamentaris socialistes i a la resta de les diputats espanyols que el van votar per convicció o per disciplina comunitària és, com dirien al meu poble gallec, assumir el rol de "señorina do caldo a merenda", que en castellà ve a ser el de señoritanga vinguda a menys.