Per unanimitat!

El que el Parlament de Catalunya hagi aprovat "per unanimitat!" que les sentències promulgades durant la Dictadura del General Franco són "nul·les de ple dret" perquè es produeixi l'efecte purificador que els compatriotes condemnats, vius o morts, i els seus famílies recuperin per complet l'honorabilitat perduda durant tants anys és un fet que honora als que han promogut i aprovat tal iniciativa que portaven esperant els afectats fa ja massa temps.

Una guerra civil és una tragèdia que mai es cura. Fixeu-vos en aquest detall tots aquells als quals els encanten els enfrontaments entre germans. El que va haver de ser aquell juliol de 1936 i els anys de represàlia, sofriment i assassinats que van seguir a la nostra contesa, en la qual els altres països van deixar que ens matéssim, o que servíssim d'experiment per a la gran guerra mundial que s'acostava, és la pitjor de les tragèdies que un poble pot arribar a patir.

Aquest 28 del juny passat, el Congrés acollia un acte solemne en que se celebrava el quaranta aniversari de la Gran Reconciliació, que això és el que va ser en realitat l'anomenada Transició, on la majoria dels supervivents dels dos bàndols van decidir enterrar les seves desgràcies, abraçar-se i oferir a les generacions futures l'oportunitat de viure en pau i democràcia i, sobretot mostrar-li el camí perquè no oblidessin la tragèdia viscuda i mai tornessin a repetir-la.

Avui, a Catalunya s'ha fet un pas més en la bona direcció, i quan enterrem en lloc sagrat a aquells que encara dormen a les cunetes i en els barrancs, es consumarà aquesta reconciliació total, que sempre als que van deixar que ens matéssim els semblava impossible.

Són, els temps que corren, una altra vegada anys molt difícils, perquè sembla que alguns no han après gairebé res del que aquí va succeir en el 36. Tant de bo el sentit comú torni immediatament al cap i al cor dels nostres polítics, perquè avui , el nostre país, mai ha tingut una generació de joves tan preparada com l'actual, amb la qual podem, si ens ho proposem, construir un futur apassionant. No tindrem perdó de Déu, com deien les nostres àvies, si deixem passar aquesta nova oportunitat i tornem a ballar-la. Així de senzill i així de cert. Posem-nos doncs, a posar pau entre les parts, per molt difícil que ens sembli i no deixem cap escletxa obert a l'odi o l'enfrontament. Val la pena. I aquesta unanimitat avui viscuda ens anima a tenir esperança, és qüestió de seguir lluitant, val la pena.