A qui li importen els discapacitats?

Diuen que un govern ha de vetllar pels seus nens, ancians i persones amb dificultats. Aquí s'aprecia la qualitat humana, política i es defineixen les prioritats d'aquest.

Les persones haurien de ser les prioritats de qualsevol governant, és així ?, crec que no i em fa mal. La política alguns diuen que és molt complicada i ningú l'entén Però hi ha una cosa que és marcar les prioritats, n'hi ha?, sí, en els pressupostos.

Aquesta setmana, els responsables dels centres especials de treball, aixecaven la veu, de manera desesperada perquè arriben les vacances, i al mes de setembre, molts d'ells no aixecaran les persianes.

Aquests centres no tenen diners per seguir aguantant els deutes del govern de Puigdemont; porten 6 mesos sense cobrar els diners que els deuen.

"Si aquest problema no se soluciona, això vol dir que moltes persones discapacitades es quedaran a casa".

El treball per a la seva integració en la societat, per relacionar-se, per sentir-se útils és fonamental per a aquestes persones.

Com és possible que s'hagi arribat a aquesta situació ?. No hi ha diners, diran immediatament, Madrid no paga, estem ofegats. Però això és una mentida interessada: es fan viatges pel món per explicar el dolent que és el govern central, hi ha diners per urnes, i moltes altres coses.

Però, no hi ha diners per als centres especials de treball? En quin país vivim? On és la sensibilitat d'un país modern?

La ciutadania no pot quedar-se de mans creuades veient com d'aquí a dos mesos, uns 35 centres de treball especial deixaran de funcionar i un bon nombre de treballadors discapacitats perdran el dret a un treball digne. Algú ho entén?, ells no i les seves famílies tampoc.