Purgant Besoy-Puigdemont

"A ningú se li escapa que aquesta és una Legislatura extraordinària ... que acaba l'1 d'octubre amb un Referèndum".

Amb aquestes paraules clares i perfectament comprensibles, fins i tot per a Mariano Rajoy, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ens rebia als periodistes al Palau per donar-nos a conèixer el nou Govern 'kamikaze'   que ha recompost per afrontar "el que vingui", com a conseqüència de la decisió irrevocable de convocar i executar un Referéndeum independentista en contra del que marquen les lleis de l'Estat al respecte.

La primera conseqüència d'aquesta decisió ha estat la de purgar a diversos dels seus consellers més brillants, amb l'elegant explicació que aquests han donat "un passat al costat" perquè siguin altres els que afrontin les conseqüències del lio que es va a muntar .

Per reforçar la seva dialèctica, un cop més, ha recorregut a del vicepresident Junqueras, que ja sembla més el guardaespatlles del president per a crisis insuperables que el líder polític d'Esquerra, una històrica formació que, pel que sembla, a cada compareixença o cessament que es produeix es treu una foto davant l'opinió pública, en la qual apareix com la casa de "els bons catalans", que són els que es mantenen ferms davant un esdevenir tan complex.

Un no sap què guanyarà el PDeCat amb semblant escenificació, però a la Marta Pascal se li està quedant una cara d'pagafantas partidària, que no podrà treure-de sobre en tota la seva carrera política.

El que Turull substitueixi la sacrificada portaveu Neus Munté el contemplem des d'aquesta talaia mediàtica com a missatge vetllat a aquells nacionalistes als que un dia va acollir la UGT de l'cambiachaquetas Pepe Álvarez -un autèntic traïdor sindical a les idees fundacionals de Pablo Iglesias Posse - perquè abandonin el sindicat que no porta en el seu ADN cap gen independentista i per a casos com aquest, no atorgar pedigrí de confiança algun.

Rellevar Jordi Jané per Forn just quan el cessat acaba de brindar-li al President la Junta de Seguretat que havia suplicat públicament, també és la demostració evident que els consellers no se'ls cessa perquè facin bé o malament la seva feina, sinó perquè s'intenta -en aquest cas concret- que els Mossos desobeeixin les lleis de l'Estat quan "es presenti l'ocasió" i no passi el mateix que amb els homes que manava el general Batet, que van fugir per les clavegueres.

Com dèiem, a Esquerra no canvia a ningú, ni tan sols al molt inútil, incompetent i desprestigiat conseller de Salut, Antoni Comín, que ha fet bona -fins i tot buenísima- la gestió del seu polèmic antecessor, el Doctor Boi Ruiz i Garcia, un defensor a ultrança de la sanitat privada des del mateix butaca que ara ocupa el filòsof Comin i Oliveres.

I és que a Esquerra ningú es mou a la foto, perquè en aquest partit es juga a eleccions ia guanyar la Presidència o al fet que la Legió entre l'1 d'octubre per la Diagonal.

Bé, doncs ja tenim de què escriure als periodistes als pròxims dies.

Jo començaré per reflectir el murmuri que es va produir a la sala del Palau en aquest històric 14 de juliol, quan van entrar els dos protagonistes de la roda de premsa, que van aparèixer acompanyats de tan elevat nombre de membres dels diferents gabinets de tots dos que van cridar l' atenció per la seva excessiva quantitat i també per la seva escassa o nul·la discreció.

Déu n'hi do la quantitat de sous que es paguen a costa de l'erari públic a Catalunya!

Finalment els deixo davant d'una modesta reflexió personal. A aquest periodista, com a tants nens de la seva època, les mares els vitaminaban amb oli de fetge de bacallà, que sabia a rajos.

Es canviava la cara en un tres i no res, com es pot veure en la publicitat de l'època. En honor al nostre President, l'hem rebatejat com la marca Besoy-Puigdemont.

Avui, el purgant triat per Puigdemont ha estat molt similar al que es prenien els nostres avis, que eren més durs que nosaltres: el Purgant Besoy, que costava llavors 30 cèntims de pesseta -una veritable fortuna! - i que tenia uns efectes laxants gairebé immediats. Es canviava la cara en un tres i no res, com es pot veure en la publicitat de l'època.

En honor al nostre President, l'hem rebatejat com la marca Besoy-Puigdemont.

Ens sembla l'apropiat per a l'ocasió i esperem que ningú se'ns s'enfadi. Els de Junqueras haurien de començar a provar un xupito, per si de cas...