Jo sóc periodista

Avui també és un altre dia històric per als que considerem que els anuncis del tipus "home de quaranta anys per a dones vicioses" o "200 de pit, et rebo en tanga"   són l'última vergonya del periodisme publicat que sobreviu en una professió que es considera de caràcter social.

Aquest mateix matí, a l'agafar-me el segon cafè-que diuen ara que és bo però que em puja la tensió a 16 / 7- llegeixo a la portada del diari del Grup Prisa :

"EL PAÍS deixa de publicar anuncis de contactes. Els anomenats anuncis de relax no es publiquen en cap de les edicions del diari des del passat 15 de juliol. Aquesta decisió del periòdic està motivada per un profund debat intern, en el qual han tingut un gran pes les opinions dels nostres lectors, els qui a través de les Cartes al director, la figura del Defensor del Lector i els comentaris en notícies i xarxes socials, han transmès repetidament el seu rebuig a aquest tipus d'anuncis "

Fi d'una cita necessària per comprendre la immensa satisfacció que em produeix una notícia llargament esperada.

Perquè, encara que sigui cert que la Llei general de publicitat considerés fora de la legalitat tot anunci que "atempti contra la dignitat de la persona o vulneri els valors i drets reconeguts en la Constitució" i sigui cert també que l'ex president Rodriguez Zapatero afirmés en el debat sobre l'Estat de la Nació de juliol del 2010 que "mentre segueixin existint anuncis de contactes, s'estarà contribuint a la normalització d'aquesta activitat"; aquestes degradants trucades al sexe fàcil però pagat, no han desaparegut encara en diversos diaris espanyols.

No seré jo el que a dia d'avui assenyali el nom dels que sobreviuen en un mercat que ha arribat a fer servir a l'any la molt lucrativa xifra de més 50 milions d'euros actuals, perquè em sembla més ètic dir-li a la meva competència que cada un arregli casa seva i que Déu estigui en la de tots.

Vaja, que m'alegro que El País, en ple 2017, trobi el camí que li correspon per audiència i prestigi i que espero, però no desesper, que aquest pas endavant dels de PRISA estimuli als que encara queden ficats en el fang del negoci dels contactes perquè reflexionin i es surtin d'ell el més aviat possible.

El periodisme viu dels sentiments dels seus lectors però, sobretot, del respecte a la seva llibertat personal. El negoci muntat al voltant de la dignitat sexual dels éssers humans és execrable i afecta, per igual, a tots els sexes. Acabem amb aquest tipus d'esclavitud i recuperem la nostra honorabilitat de notaris independents de l'actualitat.

Per a mi i per a centenars de col·legues és encara un orgull dir allò de: "Jo sóc periodista", però els que gestionen els mitjans ¿poden dir el mateix?

Article publicat originalment en Pressdigital .