Manifestació unitària

Imatge de la pancarta que encapçalarà la manifestació d'aquest dissabte

A l'alcaldessa Colau se li ha oblidat demanar-li als de l'ANC que es deixessin les banderes a casa en la manifestació unitària pels atemptats de Cambrils i Barcelona. Semblava clar que els morts eren de 34 nacions, o nacionalitats de tot el món, i que tots eren germans en la desgràcia. Però ara resulta que això de l'estelada és vital en aquest assumpte, com per al conseller Forn ho era distingir entre víctimes catalanes i espanyoles. Tot un camí cap a la estultícia i l'absurd que defineix de quina pasta estan fets els subjectes que promouen aquestes ximpleries.

Així que alcaldessa, afini el discurs i digui'ls a aquestes eminències que la manifestació és de dol, el color és el negre, i d'enteresa, "no tenim por", la pigmentació és aleatòria perquè el valor o la covardia són sentiments personals que es tornen col·lectius quan una societat realment democràtica roman unida, especialment contra assassins i terroristes.

M'agradarà veure, encara que sigui per última vegada, a tothom al carrer amb el cor trencat, en silenci indignat, contra els que ens han volgut privar de continuar passejant pacíficament per les Rambles. I també pensar que això passarà sempre. Però molt em temo que l'endemà s'acabaran els gestos, i que als que volen que Catalunya es vagi d'Espanya se'ls acabaran les formes i tornarem a enganxar-nos, aquest cop, amb acarnissament.

Voldria equivocar-me i haver de demanar públicament perdó per pensaments tan ombrívols. Però és que a alguns se'ls veu venir i sobretot... parlar més del compte.