La propaganda gairebé perfecta

Els mitjans atien les més absurdes teories de la conspiració.

Rússia, a través dels seus mitjans de comunicació, impulsa tot el seu poder tou per desestabilitzar Occident, i ni a Joseph Goebbels se li hagués ocorregut una forma de propaganda tan eficaç.

Aquests mitjans atien les més absurdes teories de la conspiració, alhora que, sense parar d'escampar la confusió, generen desconfiança entre les audiències occidentals cap a les seves pròpies institucions.

La clau del seu èxit es troba en no defensar constantment a Rússia, sinó a atacar incessantment a Occident mitjançant una xarxa de corresponsals autòctons, una mena de cinquena columna líquida.

D'altra banda, molts no saben ni tan sols que són mitjans estatals d'un país que, segons la classificació de llibertat de premsa dissenyada per Reporters sense Fronteres, ocupa aquest any el lloc 148 d'entre 180 països.

Un element efectiu de la seva estratègia és la versatilitat ideològica de la seva línia editorial en funció del context. Per exemple, pel que fa als refugiats sirians, als televidents castellanoparlants se'ls projecta una imatge insolidària de la Unió Europea, mentre que als internautes alemanys se'ls lliura una Unió Europea irresponsable per deixar entrar a tants estrangers.

Ara bé, quan Rússia aprofita la llibertat de mitjans i opinió que gaudeix Occident per inocular fal·làcies, persegueix hàbilment el 'divide et impera', però oblida que no està tractant amb societats d'estructures febles, sinó amb estats que en bona mesura s'han desenvolupat gràcies a les fractures internes.

En països amb tendències ideològiques monolítiques i règims autoritaris és difícil comprendre els jocs d'Occident, on milions d'individus poden comprar les mentides, les exageracions i la propaganda que brinden conciutadans pagats per mitjans estatals de llunyanes dictadures, i tot i així no posar en risc el sistema.

Mentre molts reben a aquests mitjans com a material per intentar reivindicar-se en una rebel·lia de bombes tuits, el mateix nombre eludeixen l'engany sense per això deixar de criticar el seu propi entorn, ja que saben que l'existència d'aquesta propaganda russa és una confirmació més de la llibertat que hi ha aquí però no hi ha allà.