La bandera espanyola, l'estelada i les etiquetes

A la gent que porten penjades banderes espanyoles o les exhibeixen en alguna manifestació se'ls anomena "ultres".

He de confessar que això de les banderes de tela, plàstic o qualsevol altre material em porta sense cura per la utilització que es fa d'elles. Però respecte als que opinen el contrari. Estem en democràcia i tots són lliures de creure, beneir o adorar el que els vingui de gust.

En aquests temps de tensió que es viu a Catalunya, els ciutadans que no s'han lliurat a l'independentisme han d'anar amb peus de plom a l'hora de manifestar les seves opinions o de portar determinada bandera perquè algú s'ha atorgat la potestat de qualificar a les persones, símbols o accions dels que no pensen com ells.

A la gent que porten penjades banderes espanyoles o les exhibeixen en alguna manifestació se'ls anomena "ultres". Per què? Tots són de la ultradreta? Com caldria cridar als independentistes que porten l'estelada? Ultraindependentistes? Intolerants?

Diumenge passat un grup de persones es manifestaven a Saragossa davant del recinte on Podem estava celebrant una trobada de càrrecs electes. Els manifestants portaven la bandera espanyola constitucional -no sé si hi havia alguna camuflada amb el águila- i banderes aragoneses. Polítics i periodistes van batejar aquesta manifestació com de "ultradreta". Ara resulta que en aquest país es cataloga, amb força frivolitat, a les persones que senten els colors de la bandera espanyola. El que vol dir que bandera espanyola és igual a fatxa, així ho diuen uns quants demòcrates. "Com menys aporta un polític, més estima a la bandera", deia Hubbard Kin.

Crec sincerament que aquest país és ric en pluralisme ideològic, que es caracteritza pel respecte, la tolerància, el reconeixement al contrari i la lliure expressió de les idees. Ningú hauria d'oblidar això.

Els monopolis ideològics que intenten exercir una hegemonia absoluta ofegant amb això el dret de pensar o sentir són extrems perillosos per a la credibilitat de qualsevol sistema polític i deixa una sensació d'autoritarisme enmig d'impunitat i arbitrarietat. Sense pluralisme no ha democràcia.

Cal que ningú s'apropiï ni de les banderes, les idees, els sentiments i la pàtria i que aquesta apropiació s'utilitzi per desqualificar els altres. Les idees com les coses, no són ni blanques ni negres, sinó, quin sentit té l'arc de Sant Martí?

Deia Camilo José Cela que "el nacionalista creu que el lloc on va néixer és el millor lloc del món, i això no és cert. El patriota creu que el lloc on va néixer es mereix tot l'amor del món, i això sí que és cert".

Hi ha individus que són nacionalistes, patriotes i els que no són ni una cosa ni l'altra. És el gran avantatge de sentir-se lliure.