Puja o baixa?

Escala del convent de Sant Domingo de Bonaval, a Santiago de Compostel·la

Als gallecs ens ha caigut a sobre la llufa, des que un senyor anomenat Breogán va esdevenir un mite històric, que quan algun guiri o potser un senyor de Madrid ens veu en una escala, li produïm el trauma vital que no saben si pugem o baixem.

A mi, cada vegada que un pesat em pregunta per aquest "dilema universal", sempre li contesto el mateix:

"Mira, Fulano, quan no encertis a saber si pujo o sota per una escala, la resposta és molt senzilla ... és que estic quiet, segurament per descansar o potser per fer-te usar el cap, que bona falta et fa".

I dic això a compte de la que ens ha caigut a Catalunya a resultes del cabreig que té el personal per les càrregues policials, la inacció dels Mossos i la deslleialtat de l'cocomocho Puigdemont, qui aquesta setmana ens va a fer empassar la segona tassa del brou de cianur que ens ha preparat als espanyols que vivim pacíficament a Catalunya i que paguem religiosament els impostos.

Si avui et mires a l'hereu de Mas, l'has de contemplar en la versió gallega de l'escala, perquè Madrid suposa que va a declarar la Independència ja, mentre que els de la CUP no ho veuen tan clar:

Vaja, que Puigdemont s'ha aturat.

Rajoy, per la nostra desgràcia, té la mateixa posi des de fa ja bastant mes temps, amb els resultats que tots coneixem.

En resum, que els que ara estem arreglats som els gallecs, especialment si vivim en el que un dia va ser un paradís. O sigui, que estem arreglats.