S'ha acabat el mambo, ara toca pasdoble

Això del Procés ha estat tan llarg i tediós que al final un agraïa mica de Pérez Prado a l'horitzó, i els nois de la CUP van empènyer els grans a saltar a la pista parlamentària i marcar-se un mambo republicà, al qual només li va faltar la batuta del gran Xavier Cugat.

La peça, fidelment interpretada per l'orquestra Puigdemont, va concloure entre aplaudiments dels ballarins i del nombrós públic que va acudir a la festa. Diumenge hi va haver segona part, i allà al mig del carrer el que va triomfar va ser el pasdoble, en què Paquito el Chocolatero va ser el rei de la festa.

Un pensa que l'Espanya cañí li aniria més a l'ocasió, però no, els milers d'assistents es van inclinar per la peça que ha fet immortal Gustavo Pascual Falcó, el seu autor, però sobretot al seu cunyat Francisco Pérez Molina, més conegut en la seva època com "Paquito el Chocolatero".

Què ve a continuació en aquest repertori immortal? Doncs sembla ser que una mica més clàssic, per exemple Wagner i la seva genial Cavalcada de les Valquíries, amb la qual un fiscal amb cara de mala llet pensa tirar endavant el ball de les banquetes, una peça molt seriosa que s'escolta tradicionalment amb els ballarins asseguts.

Després ja es veurà, depèn molt de com rebi el públic aquesta última peça, ja que amb una campanya electoral a sobre, ens pot passar de tot. Des que Miquel Iceta ens recordi Freddie Mercury emulant Chiquito de la Calzada, fins arribar a l'èxtasi de Trapero cantant-nos "Mi carro me lo robaron" a cappella des de l'Auditori de Soto del Real.

Aquí, com poden comprovar, del que es tracta és de mostrar-nos alegres i pacífics. I no serà aquest periodista qui esmeni la plana als polítics que ja tenen prou amb què ens han embolicat a tots.