Hitler va ser rebutjat per un partit d'extrema dreta abans de fer-se nazi

El 1919, Adolf Hitler va intentar inscriure en el recentment creat Partit Socialista Alemany (PSA), però va ser rebutjat.

Així, va buscar formar part de les files d'un altre partit d'extrema dreta, el Partit Socialista dels Treballadors Alemanys (PSTA), en el qual va donar curs al nazisme, amb les conseqüències per tots conegudes: centenars de milers de jueus morts en els camps d'extermini i els caiguts durant els gairebé sis anys que va durar la Segona Guerra Mundial.

El Partit Socialista Alemany era més poderós que el Nazi, de manera que Hitler s'hauria conformat amb un paper menor i "seria poc probable que arribés alguna vegada al poder", argumenta Thomas Weber, l'historiador que ha revelat el rebuig que va forjar l'obstinació del dictador genocida.

Professor d'Història a la Universitat d'Aberdeen, a Escòcia, Weber sosté que "fins a un any abans, Hitler no havia mostrat cap tipus de qualitats per al lideratge, obeint en comptes de donar ordres".

El document que prova el rebuig d'Hitler forma part de l'espoli del fundador i president del PSA, Hans Georg Grassinger. Ha estat trobat en un arxiu de l'Institut d'Art Contemporània de Munic.

"A la tardor de 1919, cap al mes de setembre, Hitler va aparèixer al despatx de l'editora del PSA per parlar amb Grassinger i oferir-se per treballar en el periòdic del partit i formar part de la força de treball del Partit Socialista Alemany", explica Thomas Weber.

"No tenia diners i l'hi va demanar al líder del partit, que li va dir que no tenia feina per a ell i que no el volia com a militant".

Davant aquest rebuig, Hitler es va adscriure al Partit Socialista dels Treballadors Alemanys, que va liderar a partir de 1021. El PSA de dissoldre l'any següent i alguns responsables del PSTA es van voler fusionar amb el partit en dissolució, però Hitler ho va rebutjar.

"Si no fos per la resistència de Hitler a rebutjar la fusió dels dos partits -fins i tot va amenaçar amb dimitir- el partit Nazi hauria estat absorbit pel PSA i hauria desaparegut; la Història hauria pres un rumb diferent ", argumenta Weber.

"Hi ha una tendència en veure el comportament de Hitler, entre el moment en què es va unir al partit Nazi i mitjans del 1920, com erràtic i amb tics de venjança, algú que actuava de forma totalment irracional", diu Weber.

L'historiador explica, en el llibre que està a punt d'editar-se 'Becoming Hitler: The Making fo a Nazi', que és un error admetre una eventual desorientació del dictador.

"Hitler era, de fet, un polític astut i amb talent, que mai va perdonar als que ho van rebutjar", explica l'historiador, recalcant que va rebutjar fins a tres vegades la fusió de tots dos partits.