Reflexionem

Manuel Fernando González Iglesias

Jornada de reflexiu00f3n


S'ha acabat la campanya i sembla que, després d'ella, ve la jornada de la reflexió. Reflexió?: No gràcies, semblen dir les dues parts enfrontades en aquesta dura guerra per destrossar Catalunya, i sobretot el seu convivència pacífica.


De moment, els dirigents de la CUP amenacen de no respectar aquest únic dia de descans que manen les normes electorals. No els jutgin malament, són antisistema i la seva única norma és no respectar les normes. Si la Junta Electoral hauria ordenat que la campanya seguís fins al dia de les votacions, haurien aturat, sense cap dubte, perquè el seu és portar-li la contrària al sistema. Gràcies a aquesta lògica, van aconseguir fer dimitir a Mas de la Presidència de la Generalitat i han portat a presó a tot el Govern Puigdemont ia la taula del Parlament, mentre ells s'han anat de rosetes. Genial, no?


Però això, ja res li importa als que segueixen pretenent posar en marxa la segona part del Procés si guanyen a les urnes. Mai reconeixeran, els molt patriotes, que als que els Mosssos apallissaren en diverses ocasions per les barbaritats comeses pels seus comandaments urbans els han pres el pèl i van de sobrats per la vida política catalana, mentre a ells, els que van néixer i van ser educats per ostentar el poder, ho estan perdent ia més deixant-se pel camí vida i hisenda.


A mi em sembla molt injust, però clar, cap d'ells em va a creure, encara que l'hi digui ja des de la talaia de la desesperança en què ens trobem els "dolents catalans" que hem lluitat per evitar la topada que ja s'ha produït.


De l'altre costat de la trinxera, tampoc pinten les coses millor. Ciutadans, que pot guanyar, també es pot quedar sense Generalitat, com li va passar a Mas pel pacte del Tripartit, recorden? Aquest cop pot ser diferent, perquè es invocarà la reconciliació però, al final, serà el mateix: pactar per obtenir el poder.


El PP, que ha comptat amb el desavantatge d'una vicepresidenta incompetent a l'hora de pactar i llengut i inoportuna quan tocava fer campanya, buscarà un agafador que li salvi de tant infortuni perquè després Rajoy passi la factura a l'hora de recollir vots en altres eleccions generals, que ell i només ell pot convocar quan més li convingui. Serà la seva fugida cap endavant si l'aliança constitucional no funciona.


Iceta no és Borrell i ell ho sap. L'ex president del Parlament europeu era el millor candidat dels constitucionalistes i fins de molta gent que estava del Procés fastiguejada i amb ganes de girar full. El PSC no li ha deixat i la vella guàrdia dels "lleons" que acompanya Iceta des de fa molts anys tampoc ha permès que l'amic no se li pugi a la gepa un polític del nivell intel·lectual de Borrell, perquè seria com reconèixer que el socialisme català es ve equivocant des de fa ja bastants anys. Si guanya Iceta, Sánchez es durà totes les medalles, i si perd, li vindran molt bé els vots catalans que aconsegueixi, i que amb tant ball partidari havia perdut gairebé definitivament.


El secretari general del PSOE ha alentit el seu objectiu cap a la Moncloa i ha baixat el to per perfilar la seva nova cara d'espanyol i constitucionalista, dada mínim que se li exigeix a tot aquell que vulgui ser president del govern d'Espanya. Com a més està en les antípodes de com entén Don Mariano la Constitució, és més que probable que les eleccions catalanes surti un nou Pedro Sánchez més fort i electoralment més atractiu.


M'expliquen que als comuns els ha pagat la campanya Podem. Després de preguntar a fonts podemitas, he pogut esbrinar que en les generals els que van posar la pasta van ser els de Domènech i que per tant els de Iglesias els devien una pasta, que ara estan tornant en aquestes eleccions catalanes. Justa correspondència. No obstant això, la remor ja ha corregut per les xarxes, sense la contrapartida del que ara els explico, de manera que l'embolic ja està muntat. Per la resta, a Domènech ja només li queda escollir a qui vol en la Presidència de la Generalitat perquè una de les parts s'indigni amb la seva formació.


Siguin feliços, gaudeixin de la jornada de descans i preparin-se per un final de setmana que promet ser realment històric. I si no guanyen els seus, no s'espanti, els contraris tampoc podran fer-ho, perquè això de la reconciliació va per llarg si no es produeix un miracle.


Mentrestant, reflexionem.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH