La lliure circulació de polítics

Tot lector de la Grècia clàssica ensopega amb la fascinant figura d'Alcibíades, un general atenenc que durant la guerra del Peloponès va estar al servei de tots dos bàndols, és a dir, Atenes i Esparta. Posteriorment, ja amb massa enemics en terres hel·lenes, es va convertir en conseller dels perses. Encara que recuperaria el seu càrrec a Atenes, va ser obligat novament a marxar; va creure trobar refugi en Frigia, però allà la mort finalment el va enxampar.

Avui, d'entre les restes de la Unió Soviètica, sorgeix un personatge que emula l'estratega atenès: protagonista de la guerra amb Rússia, Mikhaïl Saakashvili va ser president de Geòrgia dues vegades en virtut d'haver-se oposat al seu mentor, Eduard Shevardnadze.

El 2015, Saakashvili és nomenat governador d'Odessa, la província més gran d'Ucraïna. Gairebé al mateix temps Geòrgia li retira la nacionalitat i demana la seva extradició en el marc d'unes investigacions sobre prevaricació. Mentrestant, el polític transfronterer dimiteix del seu càrrec després d'haver acusat de corrupte el seu antic aliat, Petró Poroshenko, el president d'Ucraïna.

Havent perdut també la nacionalitat ucraïnesa, el que va ser en Geòrgia líder de la revolució de les roses va tornar a Ucraïna i va estar a punt de causar una revolta.

La rocambolesca història d'aquest apàtrida que va ser soviètic, georgià i ucraïnès, en certa mesura, supera la d'Alcibíades si se la pren com a base argumental per escriure una novel·la. No obstant això, més enllà de la curiositat que provoca, no seria la primera vegada que un exemple exagerat ajuda a obrir un debat més sensat.

UNIÓ EUROPEA

En una Unió Europea que urgentment busca reformar-se per superar els esculls en forma de nacionalisme que la crisi econòmica va deixar, no és desgavellat pensar en un "Erasmus" de llarga duració per a polítics i funcionaris. Una trava no tan coneguda és que el sufragi actiu i passiu dels europeus té com a límit l'àmbit municipal en un Estat membre diferent al seu.

Un entrecreuament de la implicació i la responsabilitat pot refrescar idea d'Europa, doncs, fins i tot amb els perjudicis de la burocràcia, paradoxalment, la llibertat de l'europeu se segueix estenent a través d'un embolic institucional.

Si els Estats membres s'esquitxen recíprocament amb diferents professionals, la classe política europea de demà serà més oberta que l'elit dominant observada per Gaetano Mosca. Simultàniament, facilitar l'exportació de funcionaris ampliarà l'espai d'aquesta gàbia de ferro encunyada per Max Weber.