Va ser un 'bajón' estratègic

Resulta gairebé una heroïcitat aconseguir que un missatge "perpetuï" el seu interès en una audiència tan majoritària. Qui ho aconsegueix, mereix un estudi molt seriós i també molt profund entre els que ens dediquem als mass media i intentem -molt- guanyar-nos la vida buscant audiències importants.

Puigdemont ho ha aconseguit plenament. Tot un país pendent dels seus cafès i cerveses flamenques i sobretot els seus missatges a traves d'internet o dels mitjans afins, dia a dia, mes a mes i fins que el seu talent no minvi.

Tinc el fugat Toni Comín per un canvia-jaquetes incurable i em sona estrany que es deixi gravar involuntàriament els missatges que li enviï el seu ja únic protector, el propi Puigdemont, quan aquests tenen el valor que ara ha motivat una veritable escàndol.

Immediatament a aquesta baixada de pantalons poc honorable, ha passat poc després "el desmentiment" de l'il·lustre fugit. Això sí, en nom del seu "amor a la pàtria" i perquè la feblesa també és consubstancial a la naturalesa humana, sigui quina sigui la seva escalafó polític.

Així doncs tornem a on solíem i tot s'ha quedat en un "'bajón' estratègic", tot i que ara els seus companys independentistes ja saben que el fugit aquesta depre, i que aquesta situació anímica pot ser-li útil per donar passos endavant en una estratègia que tots sabem que ja existeix, com els més vells del lloc també sabíem on eren els despatxos d'influència en l'era Pujol.

El desitjable ara és que els que callen parlin en veu alta i posin damunt de la taula les seves cartes polítiques, les veritables.

Aquest periodista, per donar exemple, posa la seva:

A mi, que no sóc "indepe", em sembla poc edificant que el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, estigui a la presó i que el del PdeCat, Carles Puigdemont, es passegi lliurement per Brussel·les impartint doctrina.

I per a més inri, que els seus, a més posin a caldo als republicans perquè els demanin determinades explicacions:

Pasopalabra. Algun més té alguna cosa a dir? Em temo que no.