El mestre Joaquín Lázaro i la capella musical de la catedral d'Oviedo al segle XVIII

La catedral d'Oviedo va conèixer una singular esplendor musical durant el segle XVIII. Tot i que la música sempre havia tingut una presència important al temple, a partir del segle XVII queda reflectit a les Actes Capitulars un augment de l'activitat en aquest camp, i, en paral·lel, un increment en el nombre de partitures conservat allà, que arriba a resultar aclaparador al segle següent. Altres fites que impulsen aquest segle d'or de la capella d'Oviet són, d'una banda, la fundació del Col·legi Sant Josep per l'ardiaca Pedro Díaz de Oseja, que la nodriria de nens cantaires, i, de l'altra, la dotació de dos nous òrgans per a la catedral - a sumar-se als dos preexistents- el 1749 i 1751, respectivament. Però sovint s'associa la brillantor de les capelles catedralícies amb la grandesa dels mestres que les van dirigir i l'obra que hi van compondre. En aquest sentit, l'ensemble asturià Forma Antiqua ha volgut reflectir en el seu nou enregistrament discogràfic, Sancta Ovetensis , la riquesa continguda als arxius del cabildo a través de l'obra de Joaquín Lázaro, que va ser mestre de capella entre 1781 i 1786.

Lázaro, malgrat exercir breument la direcció musical de la capella, ja que va morir quan només portava cinc anys al càrrec, va deixar una sòlida empremta musical a l'Arxiu Capitular de la ciutat, i la seva obra va ser sens dubte apreciada, atès que algunes de les seves composicions van seguir sonant entre els murs de la catedral fins a principis del segle XX. Oviedo acull al voltant de cent obres del compositor, part en llatí i part en romanç, entre recitats, àries i nadales, a més d'un oratori, distribuïdes en vuit lligalls de l'arxiu. En un dels llibres del facistol hi ha quatre peces seves més: Stabat Mater, Pange lingua, Sacris Solemniis, i Verbum Supernum.

Es tracta del primer disc que publica la formació dels germans Zapico des del llançament el 2020 del volum dedicat a les simfonies del violinista Vicente Baset. Per a aquest projecte, Forma Antiqua ha comptat amb la veu de la soprano Jone Martínez, i amb el violinista Jorge Jiménez. El repertori està compost per obres de Joaquín Lázaro, excepte un concert per a violí a Sol Mayor i dos temes instrumentals de processó, tots procedents dels fons documentals del Cabildo.

Immaculada Quintanal ( La música a la catedral d'Oviedo al segle XVIII , 1983) explica que, per al musicòleg, la música de la catedral ovetenca comença, de facto, al segle XVIII, ja que hi ha molt poques obres conservades d'èpoques anteriors. El ferm creixement de l'activitat musical de la catedral d'Oviedo durant aquest segle no és aliè al llarg magisteri d'Enrique Villaverde, cinquanta anys ni més ni menys, entre 1724 i 1774, que va aportar una estabilitat necessària per formar un conjunt de cantants instrumentistes de gran qualitat. El va succeir en el càrrec Pedro Furió, entre el 1775 i el 1780, i després d'aquest, la figura que ens ocupa, el mestre Llàtzer.

Joaquín Lázaro va néixer a la localitat de Terol d'Aliaga el 1645, i va rebre formació musical com a infantic al Pilar de Saragossa. El 1771 és nomenat mestre de capella i racioner del Pilar, i s'ordena sacerdot. Tot i això, el seu fràgil estat de salut el porta a abandonar el càrrec i assumir el magisteri de la capella de la catedral de Mondoñedo, buscant un lloc més tranquil i que demanés menys feina. Al gener de 1781 es presenta a la plaça vacant per al mateix càrrec a la catedral d'Oviedo i l'obté, exercint fins a la seva mort, el 13 de setembre de 1786. D'aquest breu període data la seva producció musical, que els experts situen a cavall entre el Barroc i el Classicisme, cosa que indica, segons el parer d'Emilio Casares, que “o bé coneixia les tendències d'altres països europeus, o simplement hi havia arribat pel desenvolupament lògic de la seva creativitat” ( Mestres de capella de la catedral d'Oviedo (Segle XVIII – Monuments històrics de la música espanyola). El musicòleg Baltasar Saldoni va descriure alguna de les seves obres com “d'un gust admirable”.

Forma Antiqua ha seleccionat sis àries per a tiple de la producció de Joaquín Lazaro, com a forma de donar a conèixer tota la grandesa de la seva obra. Quatre tenen temàtica nadalenca: Nit preciosa, clara i divina, Repareu quina llum clara i pelegrina, Del cingle s'estimba i Déu meu calla . Les dues restants, A Eulàlia feliç i Encesa en viu foc , estan dedicades a Santa Eulàlia, patrona d'Astúries, la festivitat de la qual era ben celebrada pel Cabildo.

La resta de temes inclosos al disc són peces instrumentals d'autoria anònima. Tot i que se sap que Lázaro va tenir una important producció instrumental, no ha estat identificada cap obra seva entre les que figuren a l'arxiu catedralici. No obstant, Forma Antiqua ha enregistrat dos talls de música de processó per a violins, oboès, trompes i continu, que ens dóna una idea de la pompa i la solemnitat que adquirien les celebracions religioses del temple, i, també, un concert a Sol Mayor, per a violí solista, violins i continu, que és testimoni que també les obres profanes tenien cabuda a l'àmbit de la catedral.

Sancta Ovetensis és un treball excel·lent de recuperació i difusió de la música que sonava a la catedral d'Oviedo a finals de l'època barroca, i també un vehicle per donar a conèixer al gran públic el valor de l'obra de Joaquín Lázaro, un dels molts noms injustament oblidats que jalonen la història de la música espanyola.