Diversió al Banc

Com per experiència tothom sap, les entitats bancàries no són llocs per esplaiar-se amb goig, sinó per bregar amb el vil metall. Són més aviat oportunitat de patir in situ formalismes burocràtics que posen a prova els nostres nervis. Fa uns dies, en una oficina bancària s'ha donat la sorpresa d'oferir gresca per a tothom en un espectacle inaudit.

Jo estava refugiat als Pics d'Europa, veient de tant en tant pardals i grapes piquigualdes, d'esquena al soroll mundanal (i als salvatges que a bord de bicis, patinets i monopatins terroritzen i sobresalten, de forma impune, diverses vegades al dia en la ciutat), quan vaig rebre un vídeo. Venint d'un bon amic ho vaig obrir de seguida amb ganes, i vaig veure el que ja han vist milers de persones; es diu que ha superat els dos milions de visites.

Es tracta d'un vídeo casolà, amb una càmera fixada a un balcó davant de l'entrada d'una oficina bancària. Dura gairebé cinc minuts. Seria interessant saber i veure què va passar abans i després, quin va ser el context de l' acció directa que van dur a terme aquestes vaquetes. Participaven en una tancada al poble navarrès de Mendigorría. De manera inopinada, van decidir obrir la porta d'aquella oficina i ho van aconseguir. Devien cercar un refugi segur de la massa popular, que sempre agrada d'atiar. Altres zumbons diuen que el van 'okupar' perquè volien aconseguir una hipoteca o bé protestar pel cobrament de comissions bancàries; o fer-se un compte vacari , segons acudits tuits. Gràcies a aquesta filmació, aquests animals han esdevingut al·legoria de les nostres cuites diàries. I han fet parlar i arrencar alguna alegria, cosa que sempre és d'agrair. D'altra banda, ningú, sembla, va sortir ferit.

Tornant a l'enregistrament, arrenca amb l'entrada conjunta de sis vaquetes al Banc. Totes anaven juntes i van seguir els passos de què va decidir obrir la porta, però que va acabar entrant la penúltima. Devia saber que no era una paret. La gresca dels espectadors ja era gran: Que no hi caben! Immediatament, dos joves van picar de mans en va. Que no en poden sortir! La porta estava oberta i elles estaven atapeïdes. Un 'pastor' es va acostar amb una vara donant-los als lloms, després a les banyes. De sobte va aparèixer el director de lídia (això deia la seva samarreta blanca), proveït d'un capot, i, sense pensar-s'ho dues vegades, va estirar la cua d'un dels animals. Així, amb les dues mans, va aconseguir que acabés sortint. El capot va quedar a terra i van tancar la porta per obrir-la empenyent amb la vara. Tot en tres minuts. Al cap de pocs segons, un altre animal va pugnar per aprofitar el buit que se li obria. Novament, la porta va quedar tancada. En quedaven quatre a dins. Es va repetir, entre aplaudiments, l?operació. Que s'estan asfixiant! Que s'entelen els vidres! , exclamaven veus infantils.

Al final, enmig d'ovacions, van acabar sortint de dos en dos. Expliquen que el dia anterior, a la mateixa localitat, van fer el mateix dos bovins més.

El meu amic, doctor d'animals, suggereix que cadascú de nosaltres podria extreure una idea a partir del que ha passat. Les vaquetes van entrar en ramat, com en una manifestació, i van tornar a sortir totes igual que havien entrat.

Com és el transcórrer de la nostra vida i què hi podem fer? Quin és el valor de tot allò que fem i intentem? Són preguntes oportunes a l'ocàs d'aquest ardent estiu, per tal d'orientar-nos per no viure eternament hipotecats i buscant el millor.