La presidenta de l'ANC, la nova salvadora de Catalunya

Ha nascut una “estrella” política, amb aspiracions a presidir la Generalitat de Catalunya en nom “del poble” que ella “representa” actualment. M'estic referint a la presidenta de l' ANC , Dolors Feliu que, en un atac de prepotència - en porta uns quants- ha llançat una advertència dirigida al Govern i als seus antics companys de partit, els exconvergents, que presentarà una “llista civil ” si no duen a terme el mandat de l'1 d'octubre. És a dir, la independència. Aquesta advertència i d'altres més les ha fet en un discurs que ha tingut lloc al final de la manifestació de la Diada. Els tres parlaments que s'han sentit davant dels 150.000 assistents han estat, per aquest ordre, el de Jordi Pesarrodona , vicepresident de l'ANC; el president d'Ómnium, Xavier Antich Valero i clausurant els parlaments, Dolors Feliu , l'estrella de l'acte.

Però, qui són els tres oradors de l'acte? Per ordre d'intervenció Jordi Pesarrodona , més conegut com el Pallasso. Segons consta al seu Twitter és “activista, d'esquerres, pallasso i comediant” a què cal afegir la seva altra faceta de polític amb aspiracions. Va militar durant força anys a ERC, fins i tot va ser regidor de Sant Joan de Vilatorrada, fins que va trencar el carnet d'ERC i es va ficar de ple al Consell per la República de Puigdemont a qui admira. Per això va flirtejar amb el seu partit, Junts, i vol arribar “lluny” sense nas vermell.

Xavier Antich Valero , a més de ser el nou president d'Òmnium i germà del periodista Pepe Antich, és filòsof, professor d'Idees Estètiques a la Universitat de Girona, i està decidit a agafar el relleu mediàtic que van deixar els seus antecessors d'Òmnium. Tot ho fa de manera desinteressada per Catalunya, com el seu germà Antich.

Dolors Feliu és una crac. Advocada de professió, professora universitària i política per “vocació”. Feliu ha estat entre d'altres coses directora dels serveis jurídics de la Generalitat. Ha estat militant de CDC i posteriorment del PDeCAT, del 2008 al 2018. Durant els deu anys que tenia carnet de partit va ser membre del Consell Nacional i Consell de Barcelona i dels consells de la Sectorial de Justícia i de la Sectorial d'Igualtat . Compta amb la confiança de Puigdemont i la seva presència a la política no ha tingut gaire recorregut. Potser per això va triar una plataforma com l'ANC per projectar-ne la imatge, poc coneguda, per cert. És Feliu una ressentida? Això diuen alguns.

Dolos Feliu, la nova rival de Laura Borrás a liderar la carrera per la independència, saltant-se totes les lleis, Constitució i Estatut de Catalunya com si no sabés ella, jurista, el que significa, ha volgut en el seu discurs incendiari, de desafiament al mateix president de la Generalitat i també –o potser fent la feina bruta– als postconvergents, oferir una visió que sap perfectament que en aquests moments no és possible. Però tant li fa, es tractava de donar “ànims” als assistents i munició als de Puigdemont, que estaven encantats de la vida. Sinó de què anava la manifestació l'assistència de la qual ha baixat considerablement?

Feliu, en aquest discurs “eufòric” i mancat de realisme, va deixar anar: “O feu la independència o convocar eleccions” . Com que no es va quedar tranquil·la i animada per part dels 150.000 assistents, a l'estil Borràs, el seu contrincant, va arrodonir afirmant tota convençuda que ella està per sobre de les institucions, i es veu capaç de fer una llista per donar la veu al poble. A què sona això? Salvadora de la pàtria? Tota una estratègia populista sense sentit i que porta al que porta. Per rematar més el sense sentit, aquest dilluns la Borras llançava una altra amenaça als republicans, en una entrevista a TVE, en què afirmava molt convençuda que estaven disposats a trencar el govern. Amb permís dels centenars i centenars de càrrecs que cobren de la institució? Abans sortirà del partit que trencar el pacte del govern.

Tranquils que, si s'inhabiliten la Borràs, hi ha substituta: la Feliu.