La insuportable lleugeresa de la realitat

Defineix la RAE el terme lleugeresa com a “inconstància d'ànim i lleugeresa en les coses”. Allò que és lleu és lleuger, o potser de poca importància. Actualment la nostra societat sembla instal·lada en aquesta lleugeresa. La realitat sembla dura, lletja, molesta, i per això es tendeix a interpretar-la de manera simplista oa ignorar-la o s'opta per negar-la. Ignorar la realitat suposa no afrontar els reptes que se'ns plantegen, interpretar-la de manera superficial ens condueix a prendre decisions únicament cosmètiques o reactives, sense aprofundir en les causes que l'originen, però negar-la esdevé la més perillosa de les opcions. És igual les mesures que s'adoptin per corregir-ne els efectes, si es nega que existeix, no s'apliquen. Quan la gent s'instal·la a la negació, aquesta es torna fe i els arguments, les dades i les evidències científiques no es tenen en compte perquè els aparta de la seva creença.

Si es nega que hi ha violència sobre la dona, no és possible eradicar-la. Des de la negació, tant se val les xifres, encara que s'hagi publicat que a Espanya des del 2003 s'han comptabilitzat més de 1.192 feminicidis i que el 2022 es van dictar 30.183 ordres de protecció, que hi va haver 3.056 dispositius actius, que es van presentar 136.987 violència masclista i que es van fer 102.391 trucades al 016. Si es nega l'evidència, aquestes dades deixen de ser indicadors, i no es pot observar que el fil conductor de tots ells és exercir el poder, el control i el domini sobre la dona.

Una cosa semblant ha passat amb la recent llei de Llibertat sexual, la coneguda com “només si és si”. Aquesta llei ha tingut efectes greus sobre les víctimes d'aquest tipus de delictes. Segons dades del Consell General del Poder judicial publicades aquest 2 de març, per efecte de l'aplicació de la reforma del codi penal s'ha rebaixat la condemna de 721 delinqüents sexuals i s'han produït 74 excarceracions. Ara bé, el ministeri d'igualtat, encapçalat per la ministra Irene Montero, continua negant que no funciona adequadament i defensa la norma a capa i espasa. És igual, si en la seva defensa, posen en dubte la imparcialitat dels jutges i de les jutges titllant-los de masclistes, o critiquen els mitjans de comunicació que donen veu a les víctimes i els acusen de crear alarma, o ometen que abans de la seva defensa aprovació ja s'havia advertit de la possible revisió de condemnes. Tot s'hi val per negar el que és evident, que la llei estava mal redactada i plantejada. El mateix passarà amb la recent aprovada Llei per a la Igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets LGTBI, més coneguda com a Llei trans. Aquesta llei va un pas més, i reconeix com a dret l'autoidentificació de les persones, negant la realitat biològica i obligant la resta a reconèixer la seva autopercepció sota l'amenaça de ser sancionat amb una multa (entre 10.001-150.000 euros) o de ser acusat de delicte d'odi. Aquesta és la meva realitat i si no me la vàlides et sanciono, ve a dir la norma. Encara que des del feminisme radical, s'hagi elevat la veu contra aquesta llei i s'hagin aportat arguments, anàlisis, dades, evidències del que ha passat a altres països, el ministeri d'igualtat no ha canviat una coma de la norma i ha tirat endavant amb ella, encara que posi en risc els drets de la meitat de la població. Quan la prudència i l'espera es qüestionen i l'acompanyament psicològic als menors es considera teràpia de conversió, les unitats de transició només s'articulen per validar l'autopercepció. Les conseqüències de l'aplicació d'aquesta norma seran desastroses, i val més que la sanitat pública comenci a preveure en els seus pressupostos el cost que les indemnitzacions a detransicionadors li comportaran. Quan això es produeixi, no dubteu que el ministeri d'igualtat negarà que ja s'havia advertit del risc a un possible contagi social, cosa que es coneix com a disfòria d'inici ràpid , i atribuirà el problema als menors ia les seves famílies, argumentant que no eren veritables persones trans.

Diuen els experts, que no respondre al negacionisme fa més mal que bé. L'efecte de la negació es multiplica si no hi ha una rèplica argumentada i fonamentada. Per això, des del feminisme es continuarà aportant anàlisi, reflexió i debat sobre la realitat que vivim les dones al món, denunciant i proposant mesures per evitar l'explotació sexual, reproductiva i laboral a què moltes es veuen sotmeses. Perquè, encara que alguns s'entestin a negar-ho, la realitat sol ser molt menys lleu per a les dones.