Per a Ramón Tamames, com José Mourinho: “Després de Déu estic jo”

Aquest dimarts té lloc al Congrés dels Diputats el debat de la moció de censura presentada per Vox, defensada a l'hemicicle per l'economista i expolític, Ramón Tamames. Un text que consta d'uns 35 folis que van ser filtrats diuen que per ell mateix un diari amic. És que Tamames té - fins ara- amics a gairebé tot arreu. La presència de l'expolític comunista -ha passat per diverses formacions fins a la seva evolució a Vox- en aquest fregat hauria de ser irrellevant ja que, coneguda ja les postures de tots els grups polítics de no recolzar-la, el seu recorregut serà curt: no sortirà endavant

Que la moció sigui rebutjada per tota la Cambra a excepció del partit que la presenta té diverses lectures, depenent de qui la faci. Per als socialistes, és a dir, el Govern, sabent com se sap el resultat, és una oportunitat per donar-li on li fa més mal al PP, que estava en contra de la moció. Els podemetes fan la gran proposta que siguin totes dones les que intervinguin en la moció, oferiment que només ha calat en ells mateixos. La resta de partits, alguns, amenacen d'abandonar l'estrada. El dubte és si  el president Sánchez deixará a la  vicepresidenta Yolanda Díaz que intervingui com va fer al seu dia amb l'anterior  vicepresidenta . Seria la morbositat d'un “ cara a cara ” entre dos comunistes. El que sí que sembla clar és que Sánchez no farà sang amb Tamames. No passarà el mateix amb el líder de Vox, Abascal, a qui sí que intentarà posar nerviós.

Que Tamames hagi accedit a defensar la moció de Vox a més d'un li ha agafat de sorpresa - als seus excompanys no, el coneixen - perquè a la seva edat, amb la seva trajectòria, el seu ego -es creia que “satisfet”- no en té cap necessitat de fer-ho: la vanitat, el seu ampli ego i la supèrbia han estat els tres elements que l'han portat a prendre la decisió , crec que equivocada. Deia el polifacètic poeta, escriptor, filòsof, mestre, orador i polític equatorià Luis Alberto Costales que “la vanitat la saqueja la dignitat”.

L´edat és la història de la vida de les persones. Tamames ha tingut una trajectòria professional, política i personal molt extensa, no exempta de polèmica pels canvis ideològics, l'afany de protagonisme i les ànsies de fer diners. Que pensi que gairebé als noranta anys pot ser el candidat a president de govern, és que alguna cosa no funciona. Precisament a aquesta edat, quan el recorregut de vida que li queda és curt, ha decidit que pot ser president, i fins i tot ha canviat el seu estil de vestir: molt colorit i per cert, semblant als mocadors, no pels colors, a Paco Umbral.

Les contradiccions de persones a les quals se'ls considera intel·lectuals, cas de Ramón Tamames, prolífer a escriure llibres, articles i mestre de les conferències, previ pagament, solen ser considerades com a evolució, genialitat i permissibles. Situacions que no sempre es comprèn o s'admeten. És més, se'ls desposseeix de la credibilitat de tot el que hem fet anteriorment.

Això sí, des que es va conèixer la seva història amb la moció de censura, en què per cert demanarà eleccions generals també el 28-M, no ha deixat de ser notícia ni un sol dia. Trista història que sigui notícia per això! Al professor Tamames li va bé la frase que va dir al seu dia el polèmic entrenador de futbol José Mourinho: “Després de Déu estic jo”.